MARC 11:1-19

Quan s’acostaven a Jerusalem, per Betfagé i Betània, ja prop de la muntanya de les Oliveres, va en-viar dos dels seus deixebles dient-los: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, només entrar-hi, troba-reu un pollí fermat que cap home no ha muntat encara. Desfermeu-lo i porteu-lo. I si algú us pregunta per què feu això, digueu-li que el Senyor el necessita, i que de seguida el tornarà.” Hi van anar i van trobar el pollí fermat en una porta a fora el carrer, i el des-fermaren. Alguns dels qui eren per allí els deien: “Què feu, que desfermeu el pollí?” Ells els van dir el que Jesús els havia dit, i els deixaren fer. Van portar el pollí on era Jesús, el van cobrir amb els seus vestits i ell hi va muntar. Aleshores n’hi va haver molts que van estendre els seus mantells pel camí, i uns altres, ramatge tret dels camps; i els qui anaven davant i els qui anaven darrere cridaven: “Hosanna! Beneït si-gui el qui ve en nom del Senyor! Beneït sigui el regnat del nostre pare David, que ja arriba! Hosanna a les altures!” Va entrar a Jerusalem, es dirigí al temple, i després d’una ràpida mirada pel recinte, com que ja era tard, se n’anà a Betània amb els Dotze. L’endemà, quan sortien de Betània, tenia gana, i va veure de lluny una figuera que tenia fulles; s’hi va acostar per veure si hi trobava alguna cosa, però en arribar-hi no hi trobà res, només fulles, perquè no era temps de figues. Digué a la figuera: “Que mai més ningú no mengi fruit de tu.” I els dei-xebles ho van sentir. Van arribar a Jerusalem, i va entrar al temple i va començar a expulsar els qui venien i compraven dins el temple, a bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms; i no deixava que ningú traginés objectes a través del temple. I, perquè n’aprenguessin, els deia: “¿No diu l’Escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració per a tots els pobles? Però vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.” Els principals sacerdots i els mestres de la Llei ho van saber i buscaven la manera d’eliminar-lo, però li tenien por, ja que tota la gent sentia admiració per la seva doctrina. I quan es feia tard, sortiren fora de la ciutat.