Marc 10:32-52
Marc 10:32-52 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Anaven pel camí de pujada a Jerusalem i Jesús anava al davant, i la gent estava impressionada i els seus segui-dors tenien por. Ell prengué a part, altre cop, els Dotze, i començà a dir-los el que li havia de succeir: “Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l’Home serà lliurat als grans sacerdots i als mestres de la Llei; el condemnaran a mort i el lliuraran als pagans, i es burlaran d’ell, l’escopiran, l’as-sotaran i el mataran, però al cap de tres dies ressuscitarà.” Llavors se li acosten Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, i li diuen: “Mestre, voldríem que ens fessis el que et demanarem.” Ell els preguntà: “Què voleu que us faci?” Ells li digueren: “Concedeix-nos que a la teva glòria ens asseguem l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.” Jesús els digué: “No sabeu pas el que demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo bec, o ser batejats amb el baptisme amb què jo sóc batejat?” Ells li digueren: “Sí que podem.” Jesús els digué: “La copa que jo bec, la beureu, i amb el baptisme amb què sóc batejat sereu batejats; però això de seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho he de concedir; és per als qui ja està reservat.” Quan els altres deu ho van sentir, es van enfurismar contra Jaume i Joan. Jesús els reuní i els digué: “Ja sabeu que els qui figuren com a dirigents de les nacions se’n fan els amos, i els seus magnats les sotmeten al seu poder. No ha de ser pas així entre vosaltres, al contrari: el qui pretengui ser important entre vosaltres, ha de ser el vostre servidor, i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots. Perquè tampoc el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.” Van arribar a Jericó, i quan en sortia amb els seus deixebles, seguit d’una gran multitud, Bartimeu, el fill de Timeu, un captaire cec que seia a la vora del camí, en sentir dir que era Jesús el Natzarè, es posà a cridar dient: “Fill de David, Jesús, apiada’t de mi!” Molts el renyaven per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: “Fill de David, apiada’t de mi!” Jesús s’aturà i digué: “Crideu-lo.” Van cridar el cec dient-li: “Au, alça’t, que et crida.” Ell, llençant el seu mantell, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li va preguntar: “Què vols que faci per tu?” El cec li diu: “Mestre, fes que hi torni a veure.” Jesús li digué: “Vés, la teva fe t’ha salvat.” I a l’instant hi va veure, i el seguia pel camí.
Marc 10:32-52 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n’estaven astorats: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir: – Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans, l’escarniran, li escopiran, l’assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà. Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen: – Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem. Jesús els preguntà: – Què voleu que faci per vosaltres? Ells li respongueren: – Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. Jesús els contestà: – No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat? Ells li respongueren: – Sí que podem. Jesús els digué: – Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui ha estat preparat. Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: – Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom. Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: – Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: – Fill de David, tingues pietat de mi! Jesús s’aturà i digué: – Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: – Coratge! Aixeca’t, que et crida. Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: – Què vols que faci per tu? El cec respongué: – Rabuní , fes que hi vegi. Jesús li digué: – Vés, la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.