Marc 10:1-52

Comparteix

Marc 10:1-52 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Jesús se’n va anar d’allí al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum. Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta: – Què us va ordenar Moisès? Li respongueren: – Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. Jesús els digué: – Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona . Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn . Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: – El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri. Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: – Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas. I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans. Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà: – Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: – Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare . Ell li va dir: – Mestre, tot això ho he complert des de jove. Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: – Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: – Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: – Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: – Si és així, qui pot salvar-se? Jesús se’ls mirà i digué: – Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot. Llavors Pere li va dir: – Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Jesús digué: – En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers. Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n’estaven astorats: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir: – Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans, l’escarniran, li escopiran, l’assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà. Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen: – Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem. Jesús els preguntà: – Què voleu que faci per vosaltres? Ells li respongueren: – Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. Jesús els contestà: – No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat? Ells li respongueren: – Sí que podem. Jesús els digué: – Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui ha estat preparat. Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: – Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom. Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: – Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: – Fill de David, tingues pietat de mi! Jesús s’aturà i digué: – Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: – Coratge! Aixeca’t, que et crida. Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: – Què vols que faci per tu? El cec respongué: – Rabuní , fes que hi vegi. Jesús li digué: – Vés, la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.

Marc 10:1-52 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Marxant d’allà, s’encaminà a la regió de Judea i a la Trans-jordània. Altre cop la gent s’anava aple-gant al seu entorn, i, com de costum, els ensenyava. Llavors es van presentar uns fariseus que, amb intenció de comprometre’l, li van preguntar si a un home li era permès de repudiar la seva muller. Ell els replicà: “Què us va prescriure Moisès?” Li digueren: “Moisès va permetre re-dactar acta de divorci i repudiar-la.” Jesús els digué: “Per la vostra duresa de cor us va escriure aquest precepte; però, des del primer moment de la creació, els va fer home i dona; per això, l’home deixarà el seu pare i la seva mare, i la parella esdevindrà una sola carn; de manera que ja no són dues carns, sinó una de sola. Per tant, el que Déu va unir, que no ho separi l’home.” Quan van ser a casa, els deixebles van tornar a preguntar-li sobre el mateix tema. Ell els digué: “Si algú repudia la seva muller i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera. I si ella repudia el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.” Li portaven uns infants perquè els toqués, però els deixebles els van renyar. En veure-ho, Jesús es va enfadar i els va dir: “Deixeu que els infants s’acostin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com un infant, no hi entrarà pas.” I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans. Quan ell es posava en camí, vingué corrents un home que s’agenollà al seu davant i li preguntava: “Mestre bo, què haig de fer per a obtenir vida eterna?” Jesús li digué: “Per què em qualifi-ques de bo? Ningú no ho és, de bo, excepte Déu. Ja saps els manaments: No matis, no adulteris, no robis, no donis fals testi-moni, no defraudis, honora el teu pare i la teva mare.” Ell li digué: “Mestre, tot això ja ho he guardat des de la meva joventut.” Jesús se’l va mirar amb afecte i li digué: “Una cosa et falta: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel; després vine i se-gueix-me.” Però ell, contrariat per aquest con-sell, se n’anà compungit, perquè tenia moltes propietats. Jesús, mirant a l’entorn, digué als seus deixebles: “Quantes dificultats te-nen per a entrar en el Regne de Déu els qui tenen riqueses!” Els deixebles van quedar desconcer-tats per les seves paraules. Però Jesús altre cop els donà resposta: “Fills, que n’és de difícil entrar en el Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.” Però ells encara van quedar més estranyats, i es deien els uns als altres: “Així, qui es podrà salvar?” Jesús, tot mirant-se’ls, va dir: “Per als homes és impossible, però per a Déu no, perquè per a Déu tot és possible.” Pere es va avançar a dir-li: “Doncs, mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.” Jesús va contestar: “Us ho asseguro: No hi ha ningú que hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o terres, per mi i per l’Evangeli, que no rebi cent vegades més, ara, en el temps present, en cases, germans, germanes, mares, fills, terres, amb persecucions, i, en el temps futur, la vida eterna. Però, molts dels primers seran dar-rers, i molts dels darrers, primers.” Anaven pel camí de pujada a Jerusalem i Jesús anava al davant, i la gent estava impressionada i els seus segui-dors tenien por. Ell prengué a part, altre cop, els Dotze, i començà a dir-los el que li havia de succeir: “Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l’Home serà lliurat als grans sacerdots i als mestres de la Llei; el condemnaran a mort i el lliuraran als pagans, i es burlaran d’ell, l’escopiran, l’as-sotaran i el mataran, però al cap de tres dies ressuscitarà.” Llavors se li acosten Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, i li diuen: “Mestre, voldríem que ens fessis el que et demanarem.” Ell els preguntà: “Què voleu que us faci?” Ells li digueren: “Concedeix-nos que a la teva glòria ens asseguem l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.” Jesús els digué: “No sabeu pas el que demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo bec, o ser batejats amb el baptisme amb què jo sóc batejat?” Ells li digueren: “Sí que podem.” Jesús els digué: “La copa que jo bec, la beureu, i amb el baptisme amb què sóc batejat sereu batejats; però això de seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho he de concedir; és per als qui ja està reservat.” Quan els altres deu ho van sentir, es van enfurismar contra Jaume i Joan. Jesús els reuní i els digué: “Ja sabeu que els qui figuren com a dirigents de les nacions se’n fan els amos, i els seus magnats les sotmeten al seu poder. No ha de ser pas així entre vosaltres, al contrari: el qui pretengui ser important entre vosaltres, ha de ser el vostre servidor, i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots. Perquè tampoc el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.” Van arribar a Jericó, i quan en sortia amb els seus deixebles, seguit d’una gran multitud, Bartimeu, el fill de Timeu, un captaire cec que seia a la vora del camí, en sentir dir que era Jesús el Natzarè, es posà a cridar dient: “Fill de David, Jesús, apiada’t de mi!” Molts el renyaven per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: “Fill de David, apiada’t de mi!” Jesús s’aturà i digué: “Crideu-lo.” Van cridar el cec dient-li: “Au, alça’t, que et crida.” Ell, llençant el seu mantell, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li va preguntar: “Què vols que faci per tu?” El cec li diu: “Mestre, fes que hi torni a veure.” Jesús li digué: “Vés, la teva fe t’ha salvat.” I a l’instant hi va veure, i el seguia pel camí.