Mateu 9:1-17
Mateu 9:1-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i va anar a la seva ciutat. Allà li van portar un paralític ajaçat en una llitera. Jesús, veient la fe que tenien, digué al paralític: “Confia, fill: els teus pecats et són perdonats.” Uns mestres de la Llei es deien dintre seu: “Aquest blasfema.” Jesús, que sabia el que pensaven, els va dir: “Per què malicieu dintre vostre? Què és més fàcil, dir: Et són perdonats els pecats, o bé dir: Aixeca’t i posa’t a caminar? Doncs ara sabreu que el Fill de l’Home té autoritat a la terra per a perdonar els pecats.” I diu al paralític: “Alça’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.” L’home es va alçar i se’n va anar a casa seva. Veient això, la multitud, plena de re-verència, donava gràcies a Déu per ha-ver donat als homes una tal autoritat. Tot marxant d’allí, Jesús va veure un home, anomenat Mateu, que estava assegut a la taula dels tributs, i li digué: “Segueix-me.” Ell s’aixecà i el va seguir. S’esdevingué que, mentre estava Jesús assegut a taula, es van presentar a la casa un bon grup de recaptadors i de pecadors, que es van entaular amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus se n’adonaren van dir als deixebles: “Com és que el vostre mestre menja amb els recaptadors i els pecadors?” Però ell, que ho va sentir, els va dir: “No són pas els qui estan bons els qui tenen necessitat de metge, sinó els malalts. Aneu i acabeu d’aprendre què vol dir: El que vull és compassió i no pas sacrificis. Perquè no he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.” Aleshores el van anar a trobar els deixebles de Joan i li van dir: “Com és que nosaltres i els fariseus fem dejuni, i, en canvi, els teus deixebles no dejunen?” I Jesús els digué: “¿És que poden estar de dol els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells? Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres; llavors dejunaran. Ningú no apedaça un vestit vell amb roba sense estrenar, perquè el pedaç tiba del vestit i l’estrip es fa pitjor. Tampoc ningú no aboca vi novell en bots vells; altrament, els bots es reben-ten, el vi es vessa i els bots es perden. El vi novell cal abocar-lo en bots nous, i totes dues coses es conserven.”
Mateu 9:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble. Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític: – Coratge, fill, et són perdonats els pecats. Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.» Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: – Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor? Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: – Aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa. Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva. La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran. Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué: – Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir. Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles: – Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors? Jesús ho va sentir i digué: – El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis . No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors. Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren: – Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen? Jesús els contestà: – ¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran. »Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi.