MATEU 9:1-17

MATEU 9:1-17 BEC

Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i va anar a la seva ciutat. Allà li van portar un paralític ajaçat en una llitera. Jesús, veient la fe que tenien, digué al paralític: “Confia, fill: els teus pecats et són perdonats.” Uns mestres de la Llei es deien dintre seu: “Aquest blasfema.” Jesús, que sabia el que pensaven, els va dir: “Per què malicieu dintre vostre? Què és més fàcil, dir: Et són perdonats els pecats, o bé dir: Aixeca’t i posa’t a caminar? Doncs ara sabreu que el Fill de l’Home té autoritat a la terra per a perdonar els pecats.” I diu al paralític: “Alça’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.” L’home es va alçar i se’n va anar a casa seva. Veient això, la multitud, plena de re-verència, donava gràcies a Déu per ha-ver donat als homes una tal autoritat. Tot marxant d’allí, Jesús va veure un home, anomenat Mateu, que estava assegut a la taula dels tributs, i li digué: “Segueix-me.” Ell s’aixecà i el va seguir. S’esdevingué que, mentre estava Jesús assegut a taula, es van presentar a la casa un bon grup de recaptadors i de pecadors, que es van entaular amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus se n’adonaren van dir als deixebles: “Com és que el vostre mestre menja amb els recaptadors i els pecadors?” Però ell, que ho va sentir, els va dir: “No són pas els qui estan bons els qui tenen necessitat de metge, sinó els malalts. Aneu i acabeu d’aprendre què vol dir: El que vull és compassió i no pas sacrificis. Perquè no he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.” Aleshores el van anar a trobar els deixebles de Joan i li van dir: “Com és que nosaltres i els fariseus fem dejuni, i, en canvi, els teus deixebles no dejunen?” I Jesús els digué: “¿És que poden estar de dol els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells? Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres; llavors dejunaran. Ningú no apedaça un vestit vell amb roba sense estrenar, perquè el pedaç tiba del vestit i l’estrip es fa pitjor. Tampoc ningú no aboca vi novell en bots vells; altrament, els bots es reben-ten, el vi es vessa i els bots es perden. El vi novell cal abocar-lo en bots nous, i totes dues coses es conserven.”

Llegeix MATEU 9