Mateu 7:1-29Comparteix

Mateu 7:1-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

“No jutgeu i no sereu jutjats; perquè amb el judici amb què judiqueu sereu judicats, i amb la mesura amb què mesureu haureu de ser mesurats. Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones en la biga que portes al teu? O, com pots dir al teu germà: Deixa’m que et tregui la brossa que duus a l’ull, quan tens la biga en el teu? Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà. No doneu les coses santes als gossos, ni llenceu les vostres perles als porcs, no sigui cas que les empastifin, i després encara es girin contra vosaltres i us destrossin. Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè tot aquell qui demana, obté: qui busca, troba; i, a qui truca, li obren. ¿És que algú de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O, si li demana un peix, li donarà una serp? Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà coses bones als qui les hi demanen! “De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes. Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren. Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben. Guardeu-vos dels falsos profetes que se us presenten vestits d’ovella, i per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿És que es cullen raïms dels cards o figues de les bardisses? Tots els arbres bons donen bons fruits, però els arbres bords els donen dolents. Un arbre bo no pot donar fruits do-lents, i un arbre bord no pot donar fruits bons. Tot arbre que no dóna fruit, és tallat i llençat al foc. Així és que, pels seus fruits els co-neixereu. No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial. Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles? Llavors jo els declararé: No us conec de res; allunyeu-vos de mi, els qui practiqueu el mal. “Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assem-bla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca. Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments sobre la roca. En canvi, tot aquell qui escolta les meves paraules i no les practica, s’as-sembla a un home forassenyat que va edificar la seva casa damunt la sorra. Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, que s’esfondrà, i la seva ruïna fou total.” Quan Jesús va acabar de dir aquestes paraules, la multitud va quedar impres-sionada pel seu ensenyament, perquè els ensenyava com qui té autoritat i no com els mestres de la Llei.

Mateu 7:1-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

»No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: “Deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà. »No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos. »Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O bé, si li demana peix, li donarà una serp? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen. »Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes. »Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que mena a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i aspre el camí que mena a la vida, i són pocs els qui el troben. »Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dóna fruits bons, i l’arbre dolent dóna fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu. »No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia, molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?” Llavors jo els diré clarament: “No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal! ” »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa. Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.