MATEU 7:1-29

“No jutgeu i no sereu jutjats; perquè amb el judici amb què judiqueu sereu judicats, i amb la mesura amb què mesureu haureu de ser mesurats. Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones en la biga que portes al teu? O, com pots dir al teu germà: Deixa’m que et tregui la brossa que duus a l’ull, quan tens la biga en el teu? Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà. No doneu les coses santes als gossos, ni llenceu les vostres perles als porcs, no sigui cas que les empastifin, i després encara es girin contra vosaltres i us destrossin. Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè tot aquell qui demana, obté: qui busca, troba; i, a qui truca, li obren. ¿És que algú de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O, si li demana un peix, li donarà una serp? Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà coses bones als qui les hi demanen! “De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes. Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren. Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben. Guardeu-vos dels falsos profetes que se us presenten vestits d’ovella, i per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿És que es cullen raïms dels cards o figues de les bardisses? Tots els arbres bons donen bons fruits, però els arbres bords els donen dolents. Un arbre bo no pot donar fruits do-lents, i un arbre bord no pot donar fruits bons. Tot arbre que no dóna fruit, és tallat i llençat al foc. Així és que, pels seus fruits els co-neixereu. No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial. Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles? Llavors jo els declararé: No us conec de res; allunyeu-vos de mi, els qui practiqueu el mal. “Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assem-bla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca. Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments sobre la roca. En canvi, tot aquell qui escolta les meves paraules i no les practica, s’as-sembla a un home forassenyat que va edificar la seva casa damunt la sorra. Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, que s’esfondrà, i la seva ruïna fou total.” Quan Jesús va acabar de dir aquestes paraules, la multitud va quedar impres-sionada pel seu ensenyament, perquè els ensenyava com qui té autoritat i no com els mestres de la Llei.