Mateu 27:11-54

Comparteix

Mateu 27:11-54 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar: – ¿Tu ets el rei dels jueus? Jesús li respongué: – Tu ho dius. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables. Aleshores Pilat li diu: – ¿No sents quants testimonis presenten contra tu? Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès. Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué: – Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies? Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge: – Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell. Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. El governador els preguntà: – Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure? Ells respongueren: – Barrabàs! Pilat els diu: – I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer? Tots van respondre: – Que el crucifiquin! Ell replicà: – Però quin mal ha fet? Ells cridaven encara més fort: – Que el crucifiquin! Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir: – Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra. Tot el poble respongué: – Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat. Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient: – Salve, rei dels jueus! Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap. Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo. Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús. Arribats en un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera»–, li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus . I s’estaven asseguts allà custodiant-lo. Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: – Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu! Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient: – Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”! Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera. Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: – Elí, Elí, ¿lemà sabactani? –que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? » En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien: – Aquest crida Elies. De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. Els altres deien: – Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo. Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit. Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts. El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: – És veritat: aquest era Fill de Déu.

Mateu 27:11-54 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Jesús, doncs, va comparèixer davant del governador, i el governador li va preguntar: “¿Ets tu el rei dels jueus?” Jesús respongué: “Tu ho dius.” Però a les acusacions que li feien els principals sacerdots i els ancians, no contestava res. Llavors Pilat li digué: “¿No sents quantes acusacions fan contra tu?” Però Jesús no va contestar res, de manera que el governador estava molt desconcertat. Cada Pasqua, el governador solia concedir al poble l’indult d’un pres, aquell que ells triaven. En aquell moment hi havia un pres famós, anomenat Barrabàs. Així que, quan van estar reunits, Pilat els va preguntar: “Qui voleu que indulti, Barrabàs o Jesús, el qui anome-nen el Crist?” Perquè s’adonava que l’hi havien lliurat per enveja. I mentre ell presidia el tribunal, la seva muller li va trametre un missatge: “No tinguis res a veure amb aquest just, perquè avui, durant un somni, he patit molt per causa d’ell.” Però els principals sacerdots i els ancians van incitar la multitud perquè demanessin Barrabàs i fessin executar Jesús. El governador s’adreçà a ells preguntant: “Quin dels dos voleu que us indulti?” Li van contestar: “Barrabàs.” Pilat els digué: “Què en faig, doncs, de Jesús, el qui anomenen el Crist?” Tots li van dir: “Que el crucifiquin!” Ell digué: “Però ¿quin mal ha fet?” Ells cridaven encara més fort: “Que el crucifiquin!” Aleshores, Pilat, veient que no en treia res, sinó que més aviat creixia l’a-valot, prengué aigua i es rentà les mans davant de tothom, i digué: “Sóc net de culpa en la mort d’aquest home. Vosaltres mateixos!” Tot el poble va respondre: “Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills.” Llavors els deixà anar Barrabàs i, un cop assotat, els va lliurar Jesús perquè fos crucificat. Els soldats del governador van portar Jesús cap al pretori i van fer reunir al seu voltant tota la tropa. El van despullar i el van cobrir amb un mantell de porpra. Van trenar una corona d’espines, la hi van posar damunt del cap, i a la mà dreta, una canya. Després, agenollats davant seu, se’n burlaven dient: “Salut, rei dels jueus!” I li escopien i, prenent-li la canya, li anaven colpejant el cap. Acabada la burla, li van treure el mantell i, vestint-lo amb la seva roba, se’l van emportar per crucificar-lo. Quan sortien, van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar-li la creu. Quan van arribar al puig anomenat Gòlgota, és a dir, puig de la Calavera, li van donar a beure vi barrejat amb fel; però, després de tastar-lo, no en va voler beure. Després de crucificar-lo, es van repar-tir els seus vestits jugant-se’ls a la sort. I s’assegueren allà per vigilar-lo. Damunt del seu cap van posar escrita la causa de la seva condemna: “Aquest és Jesús, el rei dels jueus.” Després van crucificar amb ell dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’es-querra. I la gent que passava l’insultava movent el cap i deien: “Tu que destrueixes el tem-ple i en tres dies el reconstrueixes: sal-va’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu.” Igualment, els principals sacerdots, amb els mestres de la Llei i els ancians, se’n burlaven i deien: “N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar. El rei d’Israel! Que baixi ara de la creu i creurem en ell! Ha confiat en Déu. Que l’alliberi ara, si l’estima, ja que deia: Sóc Fill de Déu.” De la mateixa manera l’injuriaven els bandolers crucificats amb ell. Cap al migdia, tota aquella terra es va cobrir de tenebres, fins a mitja tarda. Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: “ Elí, Elí, lamà sabactani ?” que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» Alguns dels presents que ho van sentir deien: “Aquest crida Elies.” Llavors un d’ells va córrer i agafà una esponja, la va xopar amb vinagre i la va posar a l’extrem d’una canya, i l’hi donava a beure. Però els altres deien: “Deixa’l, vegem si ve Elies a salvar-lo.” Jesús, després de llençar un gran crit, expirà. I llavors la cortina del temple s’es-quinçà en dos trossos, de dalt a baix, la terra va tremolar i les roques s’esberlaren, els sepulcres es van obrir i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; van sortir dels sepulcres després de la resurrecció de Jesús, anaren a la ciutat santa i s’aparegueren a molta gent. El centurió i els qui amb ell vigilaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que succeïa, van agafar molta por i deien: “Veritablement, aquest era fill de Déu.”