Jesús, doncs, va comparèixer davant del governador, i el governador li va preguntar: “¿Ets tu el rei dels jueus?” Jesús respongué: “Tu ho dius.”
Però a les acusacions que li feien els principals sacerdots i els ancians, no contestava res.
Llavors Pilat li digué: “¿No sents quantes acusacions fan contra tu?”
Però Jesús no va contestar res, de manera que el governador estava molt desconcertat.
Cada Pasqua, el governador solia concedir al poble l’indult d’un pres, aquell que ells triaven.
En aquell moment hi havia un pres famós, anomenat Barrabàs.
Així que, quan van estar reunits, Pilat els va preguntar: “Qui voleu que indulti, Barrabàs o Jesús, el qui anome-nen el Crist?”
Perquè s’adonava que l’hi havien lliurat per enveja.
I mentre ell presidia el tribunal, la seva muller li va trametre un missatge: “No tinguis res a veure amb aquest just, perquè avui, durant un somni, he patit molt per causa d’ell.”
Però els principals sacerdots i els ancians van incitar la multitud perquè demanessin Barrabàs i fessin executar Jesús.
El governador s’adreçà a ells preguntant: “Quin dels dos voleu que us indulti?” Li van contestar: “Barrabàs.”
Pilat els digué: “Què en faig, doncs, de Jesús, el qui anomenen el Crist?” Tots li van dir: “Que el crucifiquin!”
Ell digué: “Però ¿quin mal ha fet?” Ells cridaven encara més fort: “Que el crucifiquin!”
Aleshores, Pilat, veient que no en treia res, sinó que més aviat creixia l’a-valot, prengué aigua i es rentà les mans davant de tothom, i digué: “Sóc net de culpa en la mort d’aquest home. Vosaltres mateixos!”
Tot el poble va respondre: “Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills.”
Llavors els deixà anar Barrabàs i, un cop assotat, els va lliurar Jesús perquè fos crucificat.
Els soldats del governador van portar Jesús cap al pretori i van fer reunir al seu voltant tota la tropa.
El van despullar i el van cobrir amb un mantell de porpra.
Van trenar una corona d’espines, la hi van posar damunt del cap, i a la mà dreta, una canya. Després, agenollats davant seu, se’n burlaven dient: “Salut, rei dels jueus!”
I li escopien i, prenent-li la canya, li anaven colpejant el cap.
Acabada la burla, li van treure el mantell i, vestint-lo amb la seva roba, se’l van emportar per crucificar-lo.
Quan sortien, van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar-li la creu.
Quan van arribar al puig anomenat Gòlgota, és a dir, puig de la Calavera,
li van donar a beure vi barrejat amb fel; però, després de tastar-lo, no en va voler beure.
Després de crucificar-lo, es van repar-tir els seus vestits jugant-se’ls a la sort.
I s’assegueren allà per vigilar-lo.
Damunt del seu cap van posar escrita la causa de la seva condemna: “Aquest és Jesús, el rei dels jueus.”
Després van crucificar amb ell dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’es-querra.
I la gent que passava l’insultava movent el cap
i deien: “Tu que destrueixes el tem-ple i en tres dies el reconstrueixes: sal-va’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu.”
Igualment, els principals sacerdots, amb els mestres de la Llei i els ancians, se’n burlaven i deien:
“N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar. El rei d’Israel! Que baixi ara de la creu i creurem en ell!
Ha confiat en Déu. Que l’alliberi ara, si l’estima, ja que deia: Sóc Fill de Déu.”
De la mateixa manera l’injuriaven els bandolers crucificats amb ell.
Cap al migdia, tota aquella terra es va cobrir de tenebres, fins a mitja tarda.
Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: “ Elí, Elí, lamà sabactani ?” que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
Alguns dels presents que ho van sentir deien: “Aquest crida Elies.”
Llavors un d’ells va córrer i agafà una esponja, la va xopar amb vinagre i la va posar a l’extrem d’una canya, i l’hi donava a beure.
Però els altres deien: “Deixa’l, vegem si ve Elies a salvar-lo.”
Jesús, després de llençar un gran crit, expirà.
I llavors la cortina del temple s’es-quinçà en dos trossos, de dalt a baix, la terra va tremolar i les roques s’esberlaren,
els sepulcres es van obrir i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar;
van sortir dels sepulcres després de la resurrecció de Jesús, anaren a la ciutat santa i s’aparegueren a molta gent.
El centurió i els qui amb ell vigilaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que succeïa, van agafar molta por i deien: “Veritablement, aquest era fill de Déu.”
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
