Mateu 27:1-31

Comparteix

Mateu 27:1-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Així que es féu de dia, tots els principals sacerdots i els an-cians del poble van celebrar un consell contra Jesús per condemnar-lo a mort. Després se’l van endur lligat i el van posar a mans de Pilat, el governador. Quan Judes, el qui l’havia traït, va veure que l’havien condemnat, mogut pel remordiment, va anar a tornar les trenta monedes de plata als principals sacerdots i als ancians, i els digué. “He pecat lliurant un innocent a la mort.” Però ells van contes-tar: “I a nosaltres, què? És cosa teva.” Ell, llavors, llençà les monedes cap al santuari, va marxar i anà a penjar-se. Els principals sacerdots van recollir les monedes, però es van dir: “No és lícit de tirar-les a l’arca de les ofrenes, perquè són preu de sang.” Un cop ho hagueren debatut, van de-cidir d’emprar-les per a comprar el camp del terrisser i fer-lo servir per a cementiri de forasters. D’aquí li ve el nom que porta avui: Camp de sang. Així es complia el que va anunciar el profeta Jeremies quan diu: Prengueren les trenta monedes de plata, el preu d’aquell que fou taxat, a qui els fills d’Israel van posar preu, i amb elles van comprar el camp del terrisser, tal com el Senyor m’ho va manar. Jesús, doncs, va comparèixer davant del governador, i el governador li va preguntar: “¿Ets tu el rei dels jueus?” Jesús respongué: “Tu ho dius.” Però a les acusacions que li feien els principals sacerdots i els ancians, no contestava res. Llavors Pilat li digué: “¿No sents quantes acusacions fan contra tu?” Però Jesús no va contestar res, de manera que el governador estava molt desconcertat. Cada Pasqua, el governador solia concedir al poble l’indult d’un pres, aquell que ells triaven. En aquell moment hi havia un pres famós, anomenat Barrabàs. Així que, quan van estar reunits, Pilat els va preguntar: “Qui voleu que indulti, Barrabàs o Jesús, el qui anome-nen el Crist?” Perquè s’adonava que l’hi havien lliurat per enveja. I mentre ell presidia el tribunal, la seva muller li va trametre un missatge: “No tinguis res a veure amb aquest just, perquè avui, durant un somni, he patit molt per causa d’ell.” Però els principals sacerdots i els ancians van incitar la multitud perquè demanessin Barrabàs i fessin executar Jesús. El governador s’adreçà a ells preguntant: “Quin dels dos voleu que us indulti?” Li van contestar: “Barrabàs.” Pilat els digué: “Què en faig, doncs, de Jesús, el qui anomenen el Crist?” Tots li van dir: “Que el crucifiquin!” Ell digué: “Però ¿quin mal ha fet?” Ells cridaven encara més fort: “Que el crucifiquin!” Aleshores, Pilat, veient que no en treia res, sinó que més aviat creixia l’a-valot, prengué aigua i es rentà les mans davant de tothom, i digué: “Sóc net de culpa en la mort d’aquest home. Vosaltres mateixos!” Tot el poble va respondre: “Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills.” Llavors els deixà anar Barrabàs i, un cop assotat, els va lliurar Jesús perquè fos crucificat. Els soldats del governador van portar Jesús cap al pretori i van fer reunir al seu voltant tota la tropa. El van despullar i el van cobrir amb un mantell de porpra. Van trenar una corona d’espines, la hi van posar damunt del cap, i a la mà dreta, una canya. Després, agenollats davant seu, se’n burlaven dient: “Salut, rei dels jueus!” I li escopien i, prenent-li la canya, li anaven colpejant el cap. Acabada la burla, li van treure el mantell i, vestint-lo amb la seva roba, se’l van emportar per crucificar-lo.

Mateu 27:1-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús. I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador. Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, i els digué: – He pecat entregant a la mort sang innocent. Però ells li contestaren: – I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva. Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se: – No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang. Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites havien avaluat, i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor . Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar: – ¿Tu ets el rei dels jueus? Jesús li respongué: – Tu ho dius. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables. Aleshores Pilat li diu: – ¿No sents quants testimonis presenten contra tu? Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès. Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué: – Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies? Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge: – Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell. Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. El governador els preguntà: – Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure? Ells respongueren: – Barrabàs! Pilat els diu: – I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer? Tots van respondre: – Que el crucifiquin! Ell replicà: – Però quin mal ha fet? Ells cridaven encara més fort: – Que el crucifiquin! Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir: – Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra. Tot el poble respongué: – Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat. Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient: – Salve, rei dels jueus! Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap. Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.