Així que es féu de dia, tots els principals sacerdots i els an-cians del poble van celebrar un consell contra Jesús per condemnar-lo a mort.
Després se’l van endur lligat i el van posar a mans de Pilat, el governador.
Quan Judes, el qui l’havia traït, va veure que l’havien condemnat, mogut pel remordiment, va anar a tornar les trenta monedes de plata als principals sacerdots i als ancians,
i els digué. “He pecat lliurant un innocent a la mort.” Però ells van contes-tar: “I a nosaltres, què? És cosa teva.”
Ell, llavors, llençà les monedes cap al santuari, va marxar i anà a penjar-se.
Els principals sacerdots van recollir les monedes, però es van dir: “No és lícit de tirar-les a l’arca de les ofrenes, perquè són preu de sang.”
Un cop ho hagueren debatut, van de-cidir d’emprar-les per a comprar el camp del terrisser i fer-lo servir per a cementiri de forasters.
D’aquí li ve el nom que porta avui: Camp de sang.
Així es complia el que va anunciar el profeta Jeremies quan diu:
Prengueren les trenta monedes de
plata,
el preu d’aquell que fou taxat,
a qui els fills d’Israel van posar preu,
i amb elles van comprar el camp del terrisser,
tal com el Senyor m’ho va manar.
Jesús, doncs, va comparèixer davant del governador, i el governador li va preguntar: “¿Ets tu el rei dels jueus?” Jesús respongué: “Tu ho dius.”
Però a les acusacions que li feien els principals sacerdots i els ancians, no contestava res.
Llavors Pilat li digué: “¿No sents quantes acusacions fan contra tu?”
Però Jesús no va contestar res, de manera que el governador estava molt desconcertat.
Cada Pasqua, el governador solia concedir al poble l’indult d’un pres, aquell que ells triaven.
En aquell moment hi havia un pres famós, anomenat Barrabàs.
Així que, quan van estar reunits, Pilat els va preguntar: “Qui voleu que indulti, Barrabàs o Jesús, el qui anome-nen el Crist?”
Perquè s’adonava que l’hi havien lliurat per enveja.
I mentre ell presidia el tribunal, la seva muller li va trametre un missatge: “No tinguis res a veure amb aquest just, perquè avui, durant un somni, he patit molt per causa d’ell.”
Però els principals sacerdots i els ancians van incitar la multitud perquè demanessin Barrabàs i fessin executar Jesús.
El governador s’adreçà a ells preguntant: “Quin dels dos voleu que us indulti?” Li van contestar: “Barrabàs.”
Pilat els digué: “Què en faig, doncs, de Jesús, el qui anomenen el Crist?” Tots li van dir: “Que el crucifiquin!”
Ell digué: “Però ¿quin mal ha fet?” Ells cridaven encara més fort: “Que el crucifiquin!”
Aleshores, Pilat, veient que no en treia res, sinó que més aviat creixia l’a-valot, prengué aigua i es rentà les mans davant de tothom, i digué: “Sóc net de culpa en la mort d’aquest home. Vosaltres mateixos!”
Tot el poble va respondre: “Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills.”
Llavors els deixà anar Barrabàs i, un cop assotat, els va lliurar Jesús perquè fos crucificat.
Els soldats del governador van portar Jesús cap al pretori i van fer reunir al seu voltant tota la tropa.
El van despullar i el van cobrir amb un mantell de porpra.
Van trenar una corona d’espines, la hi van posar damunt del cap, i a la mà dreta, una canya. Després, agenollats davant seu, se’n burlaven dient: “Salut, rei dels jueus!”
I li escopien i, prenent-li la canya, li anaven colpejant el cap.
Acabada la burla, li van treure el mantell i, vestint-lo amb la seva roba, se’l van emportar per crucificar-lo.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
