Mateu 26:1-19

Comparteix

Mateu 26:1-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Quan Jesús va acabar de dir aquestes paraules, digué als seus deixebles: “Com sabeu, demà passat se celebra la Pasqua, i el Fill de l’Home serà lliurat perquè el crucifiquin.” Llavors els principals sacerdots i els ancians del poble s’aplegaren al pati del palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs, i van acordar d’agafar Jesús mitjan-çant una astúcia i matar-lo; però deien: “Que no sigui durant les festes, no fos cas que es produís un ava-lot entre la gent del poble.” Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó, el leprós, i mentre era a taula se li acostà una dona que portava un flascó d’alabastre ple de perfum molt car, i li vessà damunt el cap. Quan els deixebles ho van veure, s’indignaren i van dir: “Per què s’ha mal-gastat això? Es podia haver venut a bon preu i donar-ho als pobres.” Jesús, que se n’adonà, els digué: “Per què molesteu aquesta dona? Ha fet una bella acció en mi. Els pobres, els teniu sempre amb vosaltres, però a mi no em tindreu pas sempre. Vessant aquest perfum sobre el meu cos, m’ha ungit per a la sepultura. Us asseguro que arreu del món on sigui proclamat aquest Evangeli, es par-larà també del que ha fet, per a elogi d’ella.” Aleshores, un dels Dotze, l’anome-nat Judes Iscariot, es presentà als princi-pals sacerdots i els digué: “Què em pagareu si us el lliuro?” I ells li van estipular trenta monedes de plata. I des d’aleshores buscava l’ocasió propícia per a lliurar-lo. El primer dia de la festa dels Àzims, els deixebles es van acostar a Jesús i li van preguntar: “On vols que et prepa-rem l’àpat de Pasqua?” Els digué: “Aneu a la ciutat, a casa de tal persona, i digueu-li: El Mestre diu: El meu temps s’acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.” Els deixebles van fer-ho tal com els havia encarregat Jesús i van preparar la Pasqua.

Mateu 26:1-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, va dir als seus deixebles: – D’aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, i el Fill de l’home serà entregat perquè el crucifiquin. Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir al palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs, i prengueren l’acord d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. Deien: – No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble. Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, se li va acostar una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús. Els deixebles, en veure-ho, deien indignats: – De què serveix llençar-lo així? S’hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres. Jesús se n’adonà i els digué: – Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona acció. De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura. En veritat us dic que, quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet. Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: – Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata. I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo. El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús: – On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual? Ell respongué: – Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.” Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.