MATEU 26:1-19

Quan Jesús va acabar de dir aquestes paraules, digué als seus deixebles: “Com sabeu, demà passat se celebra la Pasqua, i el Fill de l’Home serà lliurat perquè el crucifiquin.” Llavors els principals sacerdots i els ancians del poble s’aplegaren al pati del palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs, i van acordar d’agafar Jesús mitjan-çant una astúcia i matar-lo; però deien: “Que no sigui durant les festes, no fos cas que es produís un ava-lot entre la gent del poble.” Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó, el leprós, i mentre era a taula se li acostà una dona que portava un flascó d’alabastre ple de perfum molt car, i li vessà damunt el cap. Quan els deixebles ho van veure, s’indignaren i van dir: “Per què s’ha mal-gastat això? Es podia haver venut a bon preu i donar-ho als pobres.” Jesús, que se n’adonà, els digué: “Per què molesteu aquesta dona? Ha fet una bella acció en mi. Els pobres, els teniu sempre amb vosaltres, però a mi no em tindreu pas sempre. Vessant aquest perfum sobre el meu cos, m’ha ungit per a la sepultura. Us asseguro que arreu del món on sigui proclamat aquest Evangeli, es par-larà també del que ha fet, per a elogi d’ella.” Aleshores, un dels Dotze, l’anome-nat Judes Iscariot, es presentà als princi-pals sacerdots i els digué: “Què em pagareu si us el lliuro?” I ells li van estipular trenta monedes de plata. I des d’aleshores buscava l’ocasió propícia per a lliurar-lo. El primer dia de la festa dels Àzims, els deixebles es van acostar a Jesús i li van preguntar: “On vols que et prepa-rem l’àpat de Pasqua?” Els digué: “Aneu a la ciutat, a casa de tal persona, i digueu-li: El Mestre diu: El meu temps s’acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.” Els deixebles van fer-ho tal com els havia encarregat Jesús i van preparar la Pasqua.