Mateu 22:1-22

Comparteix

Mateu 22:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Jesús els parlà altra vegada en paràboles, i els digué: “El Regne del cel és semblant a un rei que va preparar la festa de noces del seu fill. Va enviar els seus criats perquè avi-sessin els qui havien estat convidats a les noces, però aquests no hi volien anar. Va insistir enviant uns altres criats amb l’encàrrec de dir als convidats: Mi-reu, ja tinc preparat el banquet; els meus vedells i el bestiar gras ja són escorxats, així que tot és a punt. Veniu al banquet de noces. Però ells, sense fer-ne cas, se n’anaren l’un al seu camp, l’altre al seu negoci, i la resta, agafant els criats, els van maltractar fins a matar-los. El rei, enfurismat, va enviar les seves tropes i va exterminar aquells assassins i calà foc a la seva ciutat. Després digué als seus criats: El banquet de noces és a punt, però els convi-dats no se’l mereixien. Aneu, doncs, a les cruïlles dels ca-mins, i convideu al banquet de noces tothom qui trobeu. Els criats van anar pel camins i aplegaren tots els qui van trobar, dolents i bons; i la sala del banquet s’omplí de convidats. Quan el rei entrà a saludar els con-vidats, s’adonà que n’hi havia un que no anava vestit de festa. Li digué: Amic, com és que has en-trat aquí sense anar vestit de festa? Aquell no sabia què dir. Llavors el rei digué als servidors: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo a fora, a la fosca; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents, perquè molts són els cridats, però pocs són els elegits.” Llavors els fariseus van marxar i es van reunir per trobar la manera d’aga-far-lo en alguna cosa que digués. I li van enviar alguns dels seus dei-xebles, amb uns dels herodians, i li di-gueren: “Mestre, sabem que ets sincer, que de veritat ensenyes el camí de Déu i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes. Digues-nos, doncs, què te’n sembla: ¿És permès de pagar el tribut al Cèsar o no?” Jesús s’adonà de la seva malícia i els digué: “Per què em voleu comprometre, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.” Ells li van mostrar un denari. Jesús els preguntà: “De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?” Ells contesten: “Del Cèsar.” Llavors Jesús els digué: “Doneu, doncs, al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” En sentir això, es van quedar atònits i, deixant-lo, se’n van anar.

Mateu 22:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: – Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. Llavors envià uns altres servents a dir-los: »– Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! »Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents: »– El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu. »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats. »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: »– Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces? »Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: »– Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. »Perquè molts són cridats, però pocs són escollits. Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes a dir-li: – Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: – Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut. Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: – De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? Li responen: – Del Cèsar. Llavors els diu: – Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se’n van anar.