MATEU 22:1-22

Jesús els parlà altra vegada en paràboles, i els digué: “El Regne del cel és semblant a un rei que va preparar la festa de noces del seu fill. Va enviar els seus criats perquè avi-sessin els qui havien estat convidats a les noces, però aquests no hi volien anar. Va insistir enviant uns altres criats amb l’encàrrec de dir als convidats: Mi-reu, ja tinc preparat el banquet; els meus vedells i el bestiar gras ja són escorxats, així que tot és a punt. Veniu al banquet de noces. Però ells, sense fer-ne cas, se n’anaren l’un al seu camp, l’altre al seu negoci, i la resta, agafant els criats, els van maltractar fins a matar-los. El rei, enfurismat, va enviar les seves tropes i va exterminar aquells assassins i calà foc a la seva ciutat. Després digué als seus criats: El banquet de noces és a punt, però els convi-dats no se’l mereixien. Aneu, doncs, a les cruïlles dels ca-mins, i convideu al banquet de noces tothom qui trobeu. Els criats van anar pel camins i aplegaren tots els qui van trobar, dolents i bons; i la sala del banquet s’omplí de convidats. Quan el rei entrà a saludar els con-vidats, s’adonà que n’hi havia un que no anava vestit de festa. Li digué: Amic, com és que has en-trat aquí sense anar vestit de festa? Aquell no sabia què dir. Llavors el rei digué als servidors: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo a fora, a la fosca; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents, perquè molts són els cridats, però pocs són els elegits.” Llavors els fariseus van marxar i es van reunir per trobar la manera d’aga-far-lo en alguna cosa que digués. I li van enviar alguns dels seus dei-xebles, amb uns dels herodians, i li di-gueren: “Mestre, sabem que ets sincer, que de veritat ensenyes el camí de Déu i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes. Digues-nos, doncs, què te’n sembla: ¿És permès de pagar el tribut al Cèsar o no?” Jesús s’adonà de la seva malícia i els digué: “Per què em voleu comprometre, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.” Ells li van mostrar un denari. Jesús els preguntà: “De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?” Ells contesten: “Del Cèsar.” Llavors Jesús els digué: “Doneu, doncs, al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” En sentir això, es van quedar atònits i, deixant-lo, se’n van anar.