Mateu 21:23-46
Mateu 21:23-46 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: – Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat? Jesús els replicà: – Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu o dels homes? Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.» Per això respongueren a Jesús: – No ho sabem. Llavors els digué: – Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això. »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: »– Fill, vés avui a treballar a la vinya. »Ell li va respondre: »– No hi vull anar. »Però després se’n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: »– De seguida, senyor. »Però no hi va anar. »Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare? Li responen: – El primer. Jesús els diu: – En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, i no el vau creure; en canvi, els publicans i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut. »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.” L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. »Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters? Li responen: – Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps. Jesús els diu: – ¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen ? »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques. En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.
Mateu 21:23-46 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Jesús va anar al temple i, mentre ensenyava, se li van atansar els princi-pals sacerdots i els ancians del poble i li van preguntar: “Amb quina autoritat fas això? Qui t’ha donat aquesta autoritat?” Jesús els respongué: “Jo també us preguntaré una cosa; i si me la contes-teu, jo us diré amb quina autoritat actuo: El baptisme de Joan, d’on era: del cel o dels homes?” Ells anaven cavil·lant interiorment: “Si diem del cel, ens dirà: Per què, doncs, no el vau creure? Si diem dels homes, hem de témer la gent, perquè tots estan convençuts que Joan era un profeta.” I respongueren a Jesús: “No ho sa-bem.” Llavors ell els digué: “Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.” “Què us sembla? Un home que tenia dos fills es va adreçar al primer i li va dir: Fill, avui vés a treballar a la vinya. Li va contestar: No hi vull anar. Però més tard li va saber greu i se n’hi va anar. S’adreçà al segon i li digué el mateix, i aquest li respongué: Ja hi vaig, senyor. Però no hi va anar. Quin dels dos va complir la voluntat del pare?” Li van dir: “El primer.” Jesús els digué: “Us asseguro que els recap-tadors i les prostitutes us passen al da-vant cap al Regne de Déu. Perquè Joan va venir a mostrar-vos el camí de la justícia, i no el vau creure; en canvi, els recaptadors i les prostitutes el van creure; però vosaltres, ni després d’haver-ho vist, no us heu corregit ni l’heu cregut. “Escolteu una altra paràbola: Hi ha-via un hisendat que va plantar una vinya, l’envoltà d’una tanca, hi cavà un cup i va construir-hi una talaia, la va arrendar a uns vinyaters i se n’anà de viatge. Quan arribà el temps de la verema, va enviar els seus criats als vinyaters a fi de cobrar la seva part de la collita. Però els vinyaters van agafar aquells criats i n’apallissaren un, en mataren un altre, i a un altre l’apedregaren. Va tornar a enviar uns altres criats, més colla que la primera vegada, però els van tractar de la mateixa manera. Finalment els envià el seu fill, pen-sant: Al meu fill, el respectaran. Però els vinyaters, quan van veure el fill, es digueren entre ells: Aquest és l’hereu; anem, matem-lo i serà nostra la seva heretat. Llavors el van agafar, el tragueren fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què penseu que farà a aquests vinyaters?” Li digueren: “Exterminarà sense pietat aquells malvats i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits puntualment.” Jesús els digué: “¿No heu llegit mai el que diuen les Escriptures: La pedra que rebutjaren els cons-tructors s’ha convertit en la clau de l’arc. És el Senyor qui ha fet això; ha estat un prodigi als nostres ulls? Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que li faci donar fruits. Qui caigui sobre aquesta pedra, s’hi destrossarà; i al qui li caigui al damunt, el farà miques.” Quan els principals sacerdots i els fariseus van sentir les seves paràboles van comprendre que es referia a ells; i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, perquè el tenien per un pro-feta.