Jesús va anar al temple i, mentre ensenyava, se li van atansar els princi-pals sacerdots i els ancians del poble i li van preguntar: “Amb quina autoritat fas això? Qui t’ha donat aquesta autoritat?”
Jesús els respongué: “Jo també us preguntaré una cosa; i si me la contes-teu, jo us diré amb quina autoritat actuo:
El baptisme de Joan, d’on era: del cel o dels homes?” Ells anaven cavil·lant interiorment: “Si diem del cel, ens dirà: Per què, doncs, no el vau creure?
Si diem dels homes, hem de témer la gent, perquè tots estan convençuts que Joan era un profeta.”
I respongueren a Jesús: “No ho sa-bem.” Llavors ell els digué: “Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.”
“Què us sembla? Un home que tenia dos fills es va adreçar al primer i li va dir: Fill, avui vés a treballar a la vinya.
Li va contestar: No hi vull anar. Però més tard li va saber greu i se n’hi va anar.
S’adreçà al segon i li digué el mateix, i aquest li respongué: Ja hi vaig, senyor. Però no hi va anar.
Quin dels dos va complir la voluntat del pare?” Li van dir: “El primer.” Jesús els digué: “Us asseguro que els recap-tadors i les prostitutes us passen al da-vant cap al Regne de Déu.
Perquè Joan va venir a mostrar-vos el camí de la justícia, i no el vau creure; en canvi, els recaptadors i les prostitutes el van creure; però vosaltres, ni després d’haver-ho vist, no us heu corregit ni l’heu cregut.
“Escolteu una altra paràbola: Hi ha-via un hisendat que va plantar una vinya, l’envoltà d’una tanca, hi cavà un cup i va construir-hi una talaia, la va arrendar a uns vinyaters i se n’anà de viatge.
Quan arribà el temps de la verema, va enviar els seus criats als vinyaters a fi de cobrar la seva part de la collita.
Però els vinyaters van agafar aquells criats i n’apallissaren un, en mataren un altre, i a un altre l’apedregaren.
Va tornar a enviar uns altres criats, més colla que la primera vegada, però els van tractar de la mateixa manera.
Finalment els envià el seu fill, pen-sant: Al meu fill, el respectaran.
Però els vinyaters, quan van veure el fill, es digueren entre ells: Aquest és l’hereu; anem, matem-lo i serà nostra la seva heretat.
Llavors el van agafar, el tragueren fora de la vinya i el van matar.
Quan torni l’amo de la vinya, què penseu que farà a aquests vinyaters?”
Li digueren: “Exterminarà sense pietat aquells malvats i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits puntualment.”
Jesús els digué: “¿No heu llegit mai el que diuen les Escriptures:
La pedra que rebutjaren els cons-tructors
s’ha convertit en la clau de l’arc.
És el Senyor qui ha fet això;
ha estat un prodigi als nostres ulls?
Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que li faci donar fruits.
Qui caigui sobre aquesta pedra, s’hi destrossarà; i al qui li caigui al damunt, el farà miques.”
Quan els principals sacerdots i els fariseus van sentir les seves paràboles van comprendre que es referia a ells;
i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, perquè el tenien per un pro-feta.