Mateu 21:1-22
Mateu 21:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
En arribar a Betfagé, a la mun-tanya de les Oliveres, ja prop de Jerusalem, Jesús va enviar dos dei-xebles, i els digué: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, en entrar-hi, trobareu una somera fermada i un pollí amb ella. Desfermeu-la i porteu-me’ls. Si algú us deia res, contesteu que el Senyor els necessita i que de seguida els tornarà.” Això succeí perquè es complís el que el profeta havia dit: Digueu a la filla de Sió: Mira, el teu rei ve a tu, humil i muntant una somera, un pollí, fill d’animal de càrrega. Els deixebles hi van anar i van fer com Jesús els havia manat. Van portar la somera i el pollí, els cobriren amb els seus mantells i Jesús hi va muntar. Aleshores, n’hi havia molts que estenien el seu mantell pel camí, i n’hi havia d’altres que tallaven branques i també les hi estenien. I la gent que anava al davant i la que anava al darrere cridava: “Hosanna al Fill de David! Beneït sigui el qui ve en el nom del Senyor! Hosanna a les altures!” Quan van entrar a Jerusalem, tota la ciutat es va esvalotar; i comentaven: “Qui deu ser aquest?” La gent responia: “Aquest és el pro-feta Jesús, el de Natzaret de Galilea.” Després, Jesús va entrar al temple i n’expulsà tots els qui hi venien i com-praven, i bolcà les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i els deia: “Diu l’escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració; en canvi, vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.” Llavors se li aproparen cecs i coixos en el temple, i els va guarir. Els principals sacerdots i els mestres de la Llei, en veure els miracles que feia, i els infants que cridaven dins el temple: “Hosanna al Fill de David!”, es van indignar, i li digueren: “¿És que no sents el que criden aquests?” Però Jesús els respon-gué: “Sí que ho sento. ¿No heu llegit mai: De la boca dels infants i dels no-drissons n’has fet una lloança?” I deixant-los plantats sortí fora de la ciutat cap a Betània, on passà la nit. De bon matí, quan tornava a la ciutat, va tenir gana. En veure una figuera a la vora del camí, s’hi va acostar, però no hi trobà res, només fulles, i digué: “Que mai més no donis fruit”, i a l’instant la figuera s’assecà. Els deixebles, en veure-ho, es van quedar parats, i digueren: “Com és que la figuera s’ha assecat de sobte?” Jesús respongué: “Us asseguro que si teniu fe i no dubteu gens, no solament fareu això de la figuera, sinó que, fins i tot, si dieu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, es realitzarà. I tot el que en oració demanareu amb fe, ho rebreu.”
Mateu 21:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles amb aquest encàrrec: – Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me’ls. I si algú us preguntava res, responeu-li: “El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà.” Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta: Digueu a la ciutat de Sió: Mira el teu rei que ve cap a tu; arriba humilment, muntat en una somera i en un pollí, fill d’un animal de càrrega . Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: portaren la so-mera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d’altres tallaven branques dels arbres i les escampaven per terra. La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: – Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel! Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va contorbar, i preguntaven: – Qui és aquest? La multitud responia: – Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea. Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i els deia: – Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració” , però vosaltres en feu una cova de lladres . Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar. Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els infants que cridaven en el temple: «Hosanna al Fill de David», es van indignar i li digueren: – ¿No sents què diuen, aquests? Jesús els contestà: – Sí. I vosaltres, ¿no heu llegit mai en l’Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nadons t’has fet cantar una lloança ? Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, on va passar la nit. De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana. Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera: – Que mai més no surti fruit de tu! I a l’instant la figuera es va assecar. En veure-ho, els deixebles, estupefactes, li preguntaren: – Com és que la figuera s’ha assecat en un instant? Jesús els respongué: – En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà. Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu.