MATEU 21:1-22

MATEU 21:1-22 BEC

En arribar a Betfagé, a la mun-tanya de les Oliveres, ja prop de Jerusalem, Jesús va enviar dos dei-xebles, i els digué: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, en entrar-hi, trobareu una somera fermada i un pollí amb ella. Desfermeu-la i porteu-me’ls. Si algú us deia res, contesteu que el Senyor els necessita i que de seguida els tornarà.” Això succeí perquè es complís el que el profeta havia dit: Digueu a la filla de Sió: Mira, el teu rei ve a tu, humil i muntant una somera, un pollí, fill d’animal de càrrega. Els deixebles hi van anar i van fer com Jesús els havia manat. Van portar la somera i el pollí, els cobriren amb els seus mantells i Jesús hi va muntar. Aleshores, n’hi havia molts que estenien el seu mantell pel camí, i n’hi havia d’altres que tallaven branques i també les hi estenien. I la gent que anava al davant i la que anava al darrere cridava: “Hosanna al Fill de David! Beneït sigui el qui ve en el nom del Senyor! Hosanna a les altures!” Quan van entrar a Jerusalem, tota la ciutat es va esvalotar; i comentaven: “Qui deu ser aquest?” La gent responia: “Aquest és el pro-feta Jesús, el de Natzaret de Galilea.” Després, Jesús va entrar al temple i n’expulsà tots els qui hi venien i com-praven, i bolcà les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i els deia: “Diu l’escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració; en canvi, vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.” Llavors se li aproparen cecs i coixos en el temple, i els va guarir. Els principals sacerdots i els mestres de la Llei, en veure els miracles que feia, i els infants que cridaven dins el temple: “Hosanna al Fill de David!”, es van indignar, i li digueren: “¿És que no sents el que criden aquests?” Però Jesús els respon-gué: “Sí que ho sento. ¿No heu llegit mai: De la boca dels infants i dels no-drissons n’has fet una lloança?” I deixant-los plantats sortí fora de la ciutat cap a Betània, on passà la nit. De bon matí, quan tornava a la ciutat, va tenir gana. En veure una figuera a la vora del camí, s’hi va acostar, però no hi trobà res, només fulles, i digué: “Que mai més no donis fruit”, i a l’instant la figuera s’assecà. Els deixebles, en veure-ho, es van quedar parats, i digueren: “Com és que la figuera s’ha assecat de sobte?” Jesús respongué: “Us asseguro que si teniu fe i no dubteu gens, no solament fareu això de la figuera, sinó que, fins i tot, si dieu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, es realitzarà. I tot el que en oració demanareu amb fe, ho rebreu.”