Mateu 14:1-36

Comparteix

Mateu 14:1-36 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Per aquell temps, el tetrarca Herodes va tenir notícia de l’a-nomenada de Jesús, i digué als seus cortesans: “Aquest és Joan Baptista, que ha ressuscitat d’entre els morts i per això té els poders mira-culosos que obren en ell. I és que Herodes havia fet agafar Joan i l’havia encadenat a la presó, incitat per Herodies, la dona del seu germà Filip, perquè Joan li reprotxava: “No t’és permès de tenir-la.” Herodes el volia matar, però tenia por de la gent, perquè el tenien per un profeta. Però, en ocasió de l’aniversari d’Herodes, la filla d’Herodies va dansar da-vant tothom i va plaure tant a Herodes que aquest va jurar de donar-li qual-sevol cosa que demanés. Ella, instigada per la seva mare, digué: “Dóna’m ara mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.” El rei s’entristí, però a causa del jurament i dels convidats va manar que l’hi donessin, i va fer decapitar Joan a la presó. I van posar el cap en una safata i el van dur a la noia, i la noia el va donar a la seva mare. Llavors els deixebles de Joan van anar a buscar el cadàver, l’enterraren i van anar a comunicar-ho a Jesús. Quan Jesús ho va saber, se’n va anar d’aquell lloc en una barca, tot sol, cap en un indret despoblat. Però la gent ho va saber, i el van seguir a peu des dels poblats. En desembarcar, Jesús veié una gran gentada, se’n va compadir i es posà a guarir-ne els malalts. Com que ja era molt tard, els deixebles s’acostaren a dir-li: “Aquest lloc és apartat i l’hora molt avançada; acomiada la gent a fi que vagin als pobles i es comprin menjar.” Jesús els digué: “No cal que se’n vagin, doneu-los menjar vosaltres.” Li diuen: “Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.” Els va respondre: “Porteu-me’ls aquí.” Després va manar a la gent que s’as-segués damunt l’herba. Va agafar els cinc pans i els dos peixos, i, alçant la mirada al cel, digué la benedicció, els partí i els anava donant als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom va menjar-ne fins a quedar satisfet, i amb els trossos que van sobrar n’ompliren dotze cistelles. I van ser uns cinc mil homes que en van menjar, sense comptar ni dones ni infants. Tot seguit va donar pressa als seus deixebles perquè pugessin a la barca i comencessin a passar a l’altra riba, men-tre ell acomiadava la multitud. Després d’haver acomiadat la mul-titud, va pujar a la muntanya a pregar en privat. Al capvespre seguia allí tot sol. Mentrestant la barca s’havia allunyat ja molt de terra i era sacsejada per les onades, ja que tenia el vent en contra. En ser de matinada, Jesús hi va anar caminant sobre l’aigua. Els deixebles, quan el van veure ca-minar sobre l’aigua, es van esparverar, i deien: “És un fantasma!” La por que tenien els feia cridar. Però de seguida Jesús els parlà: “Co-ratge! Sóc jo, no tingueu por!” Pere li digué: “Senyor, si ets tu, mana’m de venir cap a tu per damunt de l’aigua.” Ell li fa: “Vine.” Pere saltà de la barca i anà cap a Jesús caminant per sobre l’aigua. Però, veient la força del vent, va agafar por, i sentint que s’enfonsava va cridar: “Senyor, salva’m!” A l’instant, Jesús va estendre la mà i el va agafar tot dient-li: “Home de poca fe, per què has dubtat?” Així que van pujar a la barca, el vent amainà. I els qui eren a la barca s’agenollaren davant d’ell i li deien: “Realment, tu ets Fill de Déu!” Acabada la travessia, van tocar terra a Genesaret. Els homes d’aquell indret, quan el van reconèixer, van fer córrer la veu per tota aquella contrada, li van portar tots els malalts i li pregaven que, almenys, els deixés tocar la vora del seu mantell; i tots els qui el van tocar es van posar bons.

Mateu 14:1-36 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l’anomenada de Jesús i digué als seus cortesans: – Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles. En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i el tenia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip. Joan li deia: – No t’és permès de conviure amb ella. Herodes el volia fer matar, però tenia por de la gent, que considerava Joan un profeta. El dia de l’aniversari d’Herodes, la filla d’Herodies va dansar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. Ella, instigada per la seva mare, digué: – Dóna’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista. El rei es va posar trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l’hi donessin, i va fer decapitar Joan a la presó. Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare. Els deixebles de Joan anaren a endur-se’n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús. Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts. Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li: – Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar. Però Jesús els respongué: – No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: – Aquí només tenim cinc pans i dos peixos. Ell els digué: – Porteu-me’ls aquí. Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures. Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren: – És un fantasma! I es posaren a cridar de por. Però de seguida Jesús els digué: – Coratge! Sóc jo. No tingueu por. Pere li contestà: – Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua. Jesús li digué: – Vine. Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà: – Senyor, salva’m! A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: – Home de poca fe! Per què has dubtat? Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren: – Realment ets Fill de Déu! Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.