Per aquell temps, el tetrarca Herodes va tenir notícia de l’a-nomenada de Jesús,
i digué als seus cortesans: “Aquest és Joan Baptista, que ha ressuscitat d’entre els morts i per això té els poders mira-culosos que obren en ell.
I és que Herodes havia fet agafar Joan i l’havia encadenat a la presó, incitat per Herodies, la dona del seu germà Filip,
perquè Joan li reprotxava: “No t’és permès de tenir-la.”
Herodes el volia matar, però tenia por de la gent, perquè el tenien per un profeta.
Però, en ocasió de l’aniversari d’Herodes, la filla d’Herodies va dansar da-vant tothom i va plaure tant a Herodes
que aquest va jurar de donar-li qual-sevol cosa que demanés.
Ella, instigada per la seva mare, digué: “Dóna’m ara mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.”
El rei s’entristí, però a causa del jurament i dels convidats va manar que l’hi donessin,
i va fer decapitar Joan a la presó.
I van posar el cap en una safata i el van dur a la noia, i la noia el va donar a la seva mare.
Llavors els deixebles de Joan van anar a buscar el cadàver, l’enterraren i van anar a comunicar-ho a Jesús.
Quan Jesús ho va saber, se’n va anar d’aquell lloc en una barca, tot sol, cap en un indret despoblat. Però la gent ho va saber, i el van seguir a peu des dels poblats.
En desembarcar, Jesús veié una gran gentada, se’n va compadir i es posà a guarir-ne els malalts.
Com que ja era molt tard, els deixebles s’acostaren a dir-li: “Aquest lloc és apartat i l’hora molt avançada; acomiada la gent a fi que vagin als pobles i es comprin menjar.”
Jesús els digué: “No cal que se’n vagin, doneu-los menjar vosaltres.”
Li diuen: “Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.”
Els va respondre: “Porteu-me’ls aquí.”
Després va manar a la gent que s’as-segués damunt l’herba. Va agafar els cinc pans i els dos peixos, i, alçant la mirada al cel, digué la benedicció, els partí i els anava donant als deixebles perquè els servissin a la gent.
Tothom va menjar-ne fins a quedar satisfet, i amb els trossos que van sobrar n’ompliren dotze cistelles.
I van ser uns cinc mil homes que en van menjar, sense comptar ni dones ni infants.
Tot seguit va donar pressa als seus deixebles perquè pugessin a la barca i comencessin a passar a l’altra riba, men-tre ell acomiadava la multitud.
Després d’haver acomiadat la mul-titud, va pujar a la muntanya a pregar en privat. Al capvespre seguia allí tot sol.
Mentrestant la barca s’havia allunyat ja molt de terra i era sacsejada per les onades, ja que tenia el vent en contra.
En ser de matinada, Jesús hi va anar caminant sobre l’aigua.
Els deixebles, quan el van veure ca-minar sobre l’aigua, es van esparverar, i deien: “És un fantasma!” La por que tenien els feia cridar.
Però de seguida Jesús els parlà: “Co-ratge! Sóc jo, no tingueu por!”
Pere li digué: “Senyor, si ets tu, mana’m de venir cap a tu per damunt de l’aigua.”
Ell li fa: “Vine.” Pere saltà de la barca i anà cap a Jesús caminant per sobre l’aigua.
Però, veient la força del vent, va agafar por, i sentint que s’enfonsava va cridar: “Senyor, salva’m!”
A l’instant, Jesús va estendre la mà i el va agafar tot dient-li: “Home de poca fe, per què has dubtat?”
Així que van pujar a la barca, el vent amainà.
I els qui eren a la barca s’agenollaren davant d’ell i li deien: “Realment, tu ets Fill de Déu!”
Acabada la travessia, van tocar terra a Genesaret.
Els homes d’aquell indret, quan el van reconèixer, van fer córrer la veu per tota aquella contrada, li van portar tots els malalts
i li pregaven que, almenys, els deixés tocar la vora del seu mantell; i tots els qui el van tocar es van posar bons.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
