Malaquies 1:6-14
Malaquies 1:6-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El fill honra el pare, i el servent, el seu senyor. Si, doncs, jo sóc pare, on és la meva honra? Si sóc senyor, on és la reverència que se’m deu?, diu el Senyor Totpoderós a vosaltres, sacerdots que menyspreeu el meu nom. I dieu: “En què menyspreem el teu nom?” En oferir damunt el meu altar menjar immund. Encara repliqueu: “En què t’hem deshonrat?” En pensar-vos que la taula del Senyor es pot menysprear. I quan oferiu en sacrifici un animal cec, no és dolent? I quan n’oferiu un de coix o malalt, no és dolent? Presenta’l al teu governador: estarà content de tu?, t’afavorirà?, diu el Senyor Totpoderós. Ara, doncs, supliqueu a Déu que tingui compassió de nosaltres. Això és el que presenteu de part vostra, i penseu que us acceptarà favorablement?, diu el Senyor Totpoderós. Tant de bo que algú de vosaltres tanqués les portes del temple! I que ja no encenguéssiu en va el foc del meu altar! No trobo cap complaença en vosaltres, diu el Senyor Totpoderós, ni acceptaré de part vostra cap ofrena. Perquè des d’on neix el sol fins allà on es pon, el meu nom és gran entre les nacions; a tot arreu m’oferiran encens i ofrenes pures, i el meu nom serà gran entre les nacions, diu el Senyor Tot-poderós. Vosaltres, en canvi, el profaneu quan penseu que la taula del Senyor es pot embrutar i que el seu fruit és un menjar menyspreable. A més, dieu: “Mireu que n’és de carregós!”, i ho desdenyeu, diu el Senyor Totpoderós; i m’heu portat ani-mals aprofitats, coixos o malalts, i me’ls presenteu com a ofrena; penseu que jo acceptaré el que m’oferiu? Maleït el renegat que, tenint al seu ramat un bon mascle que ha promès d’oferir, presenta en sacrifici al Senyor una víctima tarada! Jo sóc un gran Rei, diu el Senyor Totpoderós, i el meu nom és temut entre les nacions.
Malaquies 1:6-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
A vosaltres, sacerdots, que menyspreeu el meu nom, jo, el Senyor de l’univers, us dic: Els fills honoren els seus pares, i els servents, els seus senyors. Però si jo sóc pare, on és el meu honor? I si jo sóc senyor, on és el respecte que em deveu? I vosaltres contesteu: «Com demostres que menyspreem el teu nom?» Doncs bé, l’heu menyspreat oferint en el meu altar aliments indignes. I encara pregunteu: «Què tenen d’indignes?» Vosaltres us penseu que la taula del Senyor és una taula qualsevol! Quan porteu animals cecs per sacrificar-los, us sembla bé? Quan porteu animals coixos o malalts, us sembla bé? Porteu-los al governador, i veureu si es complau en vosaltres i us rep favorablement! Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Mireu, doncs, de complaure’m i jo us concediré el meu favor. Vosaltres, sacerdots, sou els responsables de tot això. Com us puc acollir favorablement? Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Tant de bo que algú de vosaltres tanqués les portes del temple. Així no encendríeu en va el foc de l’altar. No em complac en vosaltres ni en les ofrenes que em presenten les vostres mans. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Perquè de llevant fins a ponent tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran, i pertot arreu m’oferiran un sacrifici i una oblació pures. Sí, tots els pobles reconeixeran que el meu nom és gran. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Però vosaltres profaneu el meu nom pensant que la taula del Senyor és una taula qualsevol, i que no cal mirar gaire què s’hi porta. I afegiu: «Que n’és, de feixuc, el que fem.» Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Vosaltres em porteu animals aprofitats, coixos o malalts, per fer-me’n ofrena. ¿Com em puc complaure en el que em presenten les vostres mans? Us ho dic jo, el Senyor. Maleït el canalla que té bon bestiar i, per complir un vot, sacrifica al Senyor el rebuig! Jo sóc un gran rei, i tots els pobles reconeixen que el meu nom és terrible. Us ho dic jo, el Senyor.