MALAQUIES 1:6-14

El fill honra el pare, i el servent, el seu senyor. Si, doncs, jo sóc pare, on és la meva honra? Si sóc senyor, on és la reverència que se’m deu?, diu el Senyor Totpoderós a vosaltres, sacerdots que menyspreeu el meu nom. I dieu: “En què menyspreem el teu nom?” En oferir damunt el meu altar menjar immund. Encara repliqueu: “En què t’hem deshonrat?” En pensar-vos que la taula del Senyor es pot menysprear. I quan oferiu en sacrifici un animal cec, no és dolent? I quan n’oferiu un de coix o malalt, no és dolent? Presenta’l al teu governador: estarà content de tu?, t’afavorirà?, diu el Senyor Totpoderós. Ara, doncs, supliqueu a Déu que tingui compassió de nosaltres. Això és el que presenteu de part vostra, i penseu que us acceptarà favorablement?, diu el Senyor Totpoderós. Tant de bo que algú de vosaltres tanqués les portes del temple! I que ja no encenguéssiu en va el foc del meu altar! No trobo cap complaença en vosaltres, diu el Senyor Totpoderós, ni acceptaré de part vostra cap ofrena. Perquè des d’on neix el sol fins allà on es pon, el meu nom és gran entre les nacions; a tot arreu m’oferiran encens i ofrenes pures, i el meu nom serà gran entre les nacions, diu el Senyor Tot-poderós. Vosaltres, en canvi, el profaneu quan penseu que la taula del Senyor es pot embrutar i que el seu fruit és un menjar menyspreable. A més, dieu: “Mireu que n’és de carregós!”, i ho desdenyeu, diu el Senyor Totpoderós; i m’heu portat ani-mals aprofitats, coixos o malalts, i me’ls presenteu com a ofrena; penseu que jo acceptaré el que m’oferiu? Maleït el renegat que, tenint al seu ramat un bon mascle que ha promès d’oferir, presenta en sacrifici al Senyor una víctima tarada! Jo sóc un gran Rei, diu el Senyor Totpoderós, i el meu nom és temut entre les nacions.