Lluc 8:27-39
Lluc 8:27-39 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Així que saltà a terra, li sortí a l’en-contre un home del poble que estava endimoniat des de feia molt temps; no anava vestit ni s’estava en cap casa, sinó als sepulcres. En veure Jesús, es prosternà davant d’ell xisclant i dient amb grans crits: “Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill de l’Altíssim? Et prego que no em turmentis.” Perquè comminava l’esperit impur a sortir d’aquell home. Moltes vegades se n’havia apoderat, i, encara que el tenien lligat amb cadenes i grillons, sota vigilància, ell trencava els lligams i el di-moni l’empenyia cap als llocs solitaris. Jesús li preguntà: “Quin és el teu nom?” Ell contestà: “Legió.” Perquè eren molts els dimonis que havien entrat en ell. I li pregaven que no els obligués a anar a l’Abisme. Hi havia allí, prop de la muntanya, un gran ramat de porcs, furgant. Llavors li pregaren que els permetés d’entrar-hi; i els ho va permetre. Els dimonis van sortir de l’home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es van ofegar. Quan els porquers veieren el que havia passat, van fugir corrents i van es-campar la notícia pel poble i pels camps. La gent va sortir a veure el que havia passat. S’acostaren a Jesús i van trobar l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als peus de Jesús, vestit i amb tot el seny, i van agafar molta por. Els qui ho havien vist els explicaven com havia estat guarit l’endimoniat, i tots els habitants de la regió dels gerasencs demanaren a Jesús que se n’anés d’allà, perquè els dominava la por. Ell es va embarcar i se’n tornà. L’home de qui havien sortit els di-monis li pregava que l’admetés amb ell, però Jesús el va acomiadar dient-li: “Torna-te’n a casa teva i explica tot el que Déu t’ha fet.” L’home va recórrer tot el poble pregonant tot allò que Jesús li havia fet.
Lluc 8:27-39 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Així que Jesús desembarcà, l’anà a trobar un home de la ciutat posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals. Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta: – Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis! És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats. Jesús li preguntà: – Quin és el teu nom? Ell respongué: – Legió. Perquè havien entrat en ell molts dimonis. I demanaven a Jesús que no els manés d’anar-se’n als abismes. Hi havia allà un gran ramat de porcs pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d’entrar-hi. Jesús els ho permeté. Tan bon punt els dimonis van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici i es va ofegar. Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia. La gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i veieren l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. Els qui ho havien vist els explicaren com l’endimoniat havia estat guarit. Llavors tota la gent del territori dels gerasencs demanà a Jesús que se n’anés d’allí, perquè els dominava un gran por. Ell pujà en una barca i se’n tornà. L’home de qui havien sortit els dimonis li pregava que el volgués amb ell, però Jesús el va fer marxar dient: – Torna a casa teva i explica el que Déu t’ha fet. Ell se n’anà per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús.