LLUC 8:27-39

Així que saltà a terra, li sortí a l’en-contre un home del poble que estava endimoniat des de feia molt temps; no anava vestit ni s’estava en cap casa, sinó als sepulcres. En veure Jesús, es prosternà davant d’ell xisclant i dient amb grans crits: “Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill de l’Altíssim? Et prego que no em turmentis.” Perquè comminava l’esperit impur a sortir d’aquell home. Moltes vegades se n’havia apoderat, i, encara que el tenien lligat amb cadenes i grillons, sota vigilància, ell trencava els lligams i el di-moni l’empenyia cap als llocs solitaris. Jesús li preguntà: “Quin és el teu nom?” Ell contestà: “Legió.” Perquè eren molts els dimonis que havien entrat en ell. I li pregaven que no els obligués a anar a l’Abisme. Hi havia allí, prop de la muntanya, un gran ramat de porcs, furgant. Llavors li pregaren que els permetés d’entrar-hi; i els ho va permetre. Els dimonis van sortir de l’home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es van ofegar. Quan els porquers veieren el que havia passat, van fugir corrents i van es-campar la notícia pel poble i pels camps. La gent va sortir a veure el que havia passat. S’acostaren a Jesús i van trobar l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als peus de Jesús, vestit i amb tot el seny, i van agafar molta por. Els qui ho havien vist els explicaven com havia estat guarit l’endimoniat, i tots els habitants de la regió dels gerasencs demanaren a Jesús que se n’anés d’allà, perquè els dominava la por. Ell es va embarcar i se’n tornà. L’home de qui havien sortit els di-monis li pregava que l’admetés amb ell, però Jesús el va acomiadar dient-li: “Torna-te’n a casa teva i explica tot el que Déu t’ha fet.” L’home va recórrer tot el poble pregonant tot allò que Jesús li havia fet.