Lluc 8:1-21
Lluc 8:1-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’això, Jesús recorria les viles i els pobles un per un proclamant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat gua-rides de mals esperits i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de qui havien sortit set dimonis, Joana, muller de Cuses, intendent d’Herodes, Susanna i moltes altres, que amb els seus recursos els mantenien. Com que s’havia reunit una gran gen-tada, i els de les poblacions veïnes acudien a ell, els exposà una paràbola: “El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. I, tot sembrat, una part va caure arran del camí, on fou trepitjada i els ocells se la van menjar. Una altra part va caure en terreny pedregós, i, tot just brotada, es va as-secar per falta de saó; una altra part caigué enmig dels cards, i els cards, que hi creixien barrejats, la van ofegar. Una altra part va caure en terra bona, va brotar i va donar fruit centuplicat.” Havent dit això concloïa: “Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.” Els deixebles l’interrogaven sobre el significat d’aquesta paràbola. Ell els digué: “A vosaltres us és permès de conèixer els secrets del Regne de Déu; als altres, en canvi, els parlo en paràboles, de manera que mirant, no hi vegin, i escoltant, no ho entenguin. Aquest és el significat de la paràbola: La llavor és la Paraula de Déu. Els d’arran del camí són els qui, des-prés d’escoltar-la, ve el diable i els pren la paraula del cor per evitar que creguin i se salvin. Els del terreny pedregós són els qui en escoltar la paraula la reben amb goig, però aquests no tenen arrels; creuen du-rant un temps, però a l’hora de la prova es fan enrere. La part que va caure entre els cards són els qui escolten, però fan el seu camí i són ofegats per les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida, i no arriben a madurar. I la part que cau en terra bona són els qui han escoltat la paraula, la retenen amb cor noble i fructifiquen amb cons-tància. “No hi ha ningú que després d’en-cendre una llàntia la tapi amb un perol o la posi sota el llit, sinó que la posa sobre el portallànties a fi que els qui entrin vegin la llum. No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i fer conèixer. Mireu, doncs, com escolteu. Perquè al qui tingui, se li donarà, i al qui no tingui, fins i tot allò que es pensa tenir li serà pres.” Van anar a trobar-lo la seva mare i els seus germans, però a causa de la gentada no se li podien apropar. Algú el va avisar: “La teva mare i els teus germans són a fora i et volen veure.” Ell li va respondre: “La meva mare i els meus germans són aquells qui es-colten la paraula de Déu i la posen en pràctica.”
Lluc 8:1-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns. Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Llavors els digué, valent-se d’una paràbola: – Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u. I, acabat de dir això, exclamà: – Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: – A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que » mirin, però no hi vegin; escoltin, però no comprenguin . »La paràbola vol dir això: »La llavor és la paraula de Déu. Els d’arran del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit. »Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror. No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i no s’hagi de conèixer. »Fixeu-vos, doncs, com escolteu. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda. La mare i els germans de Jesús anaren a trobar-lo, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. Algú li va fer saber: – La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure. Ell els respongué: – La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica.