LLUC 8:1-21

Després d’això, Jesús recorria les viles i els pobles un per un proclamant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat gua-rides de mals esperits i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de qui havien sortit set dimonis, Joana, muller de Cuses, intendent d’Herodes, Susanna i moltes altres, que amb els seus recursos els mantenien. Com que s’havia reunit una gran gen-tada, i els de les poblacions veïnes acudien a ell, els exposà una paràbola: “El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. I, tot sembrat, una part va caure arran del camí, on fou trepitjada i els ocells se la van menjar. Una altra part va caure en terreny pedregós, i, tot just brotada, es va as-secar per falta de saó; una altra part caigué enmig dels cards, i els cards, que hi creixien barrejats, la van ofegar. Una altra part va caure en terra bona, va brotar i va donar fruit centuplicat.” Havent dit això concloïa: “Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.” Els deixebles l’interrogaven sobre el significat d’aquesta paràbola. Ell els digué: “A vosaltres us és permès de conèixer els secrets del Regne de Déu; als altres, en canvi, els parlo en paràboles, de manera que mirant, no hi vegin, i escoltant, no ho entenguin. Aquest és el significat de la paràbola: La llavor és la Paraula de Déu. Els d’arran del camí són els qui, des-prés d’escoltar-la, ve el diable i els pren la paraula del cor per evitar que creguin i se salvin. Els del terreny pedregós són els qui en escoltar la paraula la reben amb goig, però aquests no tenen arrels; creuen du-rant un temps, però a l’hora de la prova es fan enrere. La part que va caure entre els cards són els qui escolten, però fan el seu camí i són ofegats per les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida, i no arriben a madurar. I la part que cau en terra bona són els qui han escoltat la paraula, la retenen amb cor noble i fructifiquen amb cons-tància. “No hi ha ningú que després d’en-cendre una llàntia la tapi amb un perol o la posi sota el llit, sinó que la posa sobre el portallànties a fi que els qui entrin vegin la llum. No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i fer conèixer. Mireu, doncs, com escolteu. Perquè al qui tingui, se li donarà, i al qui no tingui, fins i tot allò que es pensa tenir li serà pres.” Van anar a trobar-lo la seva mare i els seus germans, però a causa de la gentada no se li podien apropar. Algú el va avisar: “La teva mare i els teus germans són a fora i et volen veure.” Ell li va respondre: “La meva mare i els meus germans són aquells qui es-colten la paraula de Déu i la posen en pràctica.”