Lluc 4:1-22

Comparteix

Lluc 4:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. El diable li digué: – Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. Però Jesús li va respondre: – L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa . Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué: – Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora’m i tot serà teu. Jesús li respongué: – Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell . Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué: – Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te . I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres . Jesús li contestà: – Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu . Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú. Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: – Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: – ¿No és fill de Josep, aquest?

Lluc 4:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Jesús, ple de l’Esperit Sant, va tor-nar del Jordà, i l’Esperit el va fer anar pel desert, on el diable l’estigué temptant durant quaranta dies. Tots aquells dies els va passar sense menjar res, i a la fi va tenir fam. Aleshores el diable li digué: “Si ets Fill de Déu, mana a aquesta pedra que es torni pa.” Jesús li va respondre: “Diu l’Escrip-tura: L’home no viu sols de pa.” Després se l’endugué amunt; en un instant li féu veure tots els reialmes del món, i el diable li digué: “Et puc donar tot aquest poder i tota aquesta glòria, perquè m’ha estat concedit a mi i ho dono a qui jo vull; només que et prosternis davant meu, tot serà teu.” Jesús li replicà: “Diu l’Escriptura: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.” Aleshores el conduí a Jerusalem, el deixà damunt el pinacle del temple i li digué: “Si ets Fill de Déu, llança’t dalt-abaix des d’aquí, perquè l’Escriptura diu: Donarà ordre als seus àngels que et guardin, i que et duguin a les palmes de les mans, a fi que els teus peus no ensopeguin en cap pedra.” Però Jesús li replicà: “Diu l’Escrip-tura: No temptaràs el Senyor, el teu Déu.” Quan el diable hagué esgotat totes les temptacions, el va deixar estar espe-rant una altra ocasió. Aleshores Jesús, amb la força de l’Esperit, va tornar a la Galilea, i la seva fama s’estengué per tota la comarca. I ell anava ensenyant per les sinagogues i era exalçat per tothom. Anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, anà a la sinagoga, i es va aixecar per fer la lec-tura. Li donarem el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Plegà el volum, el va tornar a l’assistent i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls clavats en ell. Aleshores es posà a dir-los: “Avui s’ha fet realitat aquest passatge que acabeu de sentir.” Tothom parlava bé d’ell i s’admira-ven de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca, i deien: “¿No és el fill de Josep, aquest?”