LLUC 4:1-22

Jesús, ple de l’Esperit Sant, va tor-nar del Jordà, i l’Esperit el va fer anar pel desert, on el diable l’estigué temptant durant quaranta dies. Tots aquells dies els va passar sense menjar res, i a la fi va tenir fam. Aleshores el diable li digué: “Si ets Fill de Déu, mana a aquesta pedra que es torni pa.” Jesús li va respondre: “Diu l’Escrip-tura: L’home no viu sols de pa.” Després se l’endugué amunt; en un instant li féu veure tots els reialmes del món, i el diable li digué: “Et puc donar tot aquest poder i tota aquesta glòria, perquè m’ha estat concedit a mi i ho dono a qui jo vull; només que et prosternis davant meu, tot serà teu.” Jesús li replicà: “Diu l’Escriptura: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.” Aleshores el conduí a Jerusalem, el deixà damunt el pinacle del temple i li digué: “Si ets Fill de Déu, llança’t dalt-abaix des d’aquí, perquè l’Escriptura diu: Donarà ordre als seus àngels que et guardin, i que et duguin a les palmes de les mans, a fi que els teus peus no ensopeguin en cap pedra.” Però Jesús li replicà: “Diu l’Escrip-tura: No temptaràs el Senyor, el teu Déu.” Quan el diable hagué esgotat totes les temptacions, el va deixar estar espe-rant una altra ocasió. Aleshores Jesús, amb la força de l’Esperit, va tornar a la Galilea, i la seva fama s’estengué per tota la comarca. I ell anava ensenyant per les sinagogues i era exalçat per tothom. Anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, anà a la sinagoga, i es va aixecar per fer la lec-tura. Li donarem el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Plegà el volum, el va tornar a l’assistent i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls clavats en ell. Aleshores es posà a dir-los: “Avui s’ha fet realitat aquest passatge que acabeu de sentir.” Tothom parlava bé d’ell i s’admira-ven de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca, i deien: “¿No és el fill de Josep, aquest?”