Lluc 23:1-31

Comparteix

Lluc 23:1-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Aleshores es va aixecar tota l’assemblea i el dugueren a Pilat. I van començar així la seva acusació contra ell: – Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei. Pilat el va interrogar: – ¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: – Tu ho dius. Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: – No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar. Però ells insistien: – Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí. Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús. Herodes es va alegrar molt de veure’l. Feia temps que en tenia ganes, perquè sentia a parlar d’ell i esperava veure-li fer algun prodigi. L’anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. Mentrestant, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l’acusaven amb força. Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escar-nir-lo, li va posar una peça de roba llampant, i el tornà a enviar a Pilat.  Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren. Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, i els digué: – M’heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure. () Llavors tots alhora es posaren a cridar: – Mata’l, aquest! Deixa’ns lliure Barrabàs! Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaven: – Crucifica’l, crucifica’l! Per tercera vegada Pilat els digué: – Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure. Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria anava imposant-se. Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició: va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien. Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: – Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.” Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!” Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec?

Lluc 23:1-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Llavors s’aixecà l’assemblea en ple i el dugueren a Pilat. Van començar a acusar-lo així: “Hem trobat aquest home amotinant la nostra gent, prohibint de pagar el tribut al Cè-sar, i diu que ell és el Crist, el rei.” Pilat el va interrogar: “Ets tu el rei dels jueus” Ell li va respondre: “Tu ho dius.” Pilat digué aleshores als principals sacerdots i a la multitud: “No trobo cap delicte en aquest home.” Però ells insistien: “Avalota la gent ensenyant per tota la Judea, des de la Galilea, on va començar, fins aquí mateix.” En sentir-ho, Pilat va preguntar si l’home era galileu; en assabentar-se que era de la jurisdic-ció d’Herodes, l’hi va trametre, aprofitant que es trobava aquells dies a Jerusalem. Quan Herodes va veure Jesús es va posar molt content, perquè des de feia força temps que tenia el desig de veure’l, pel que sentia a dir d’ell i perquè esperava veure-li fer algun miracle. Així que li va fer una colla de pregun-tes, però ell no li’n va contestar ni una. També hi eren presents els principals sacerdots i els mestres de la Llei, que l’acusaven amb virulència. Herodes, junt amb la seva tropa, el va menysprear, i per burlar-se’n li va fer posar una vestimenta vistosa i el va remetre a Pilat. Aquell dia, Herodes i Pilat es van reconciliar, ja que abans estaven ene-mistats. Pilat va convocar els principals sa-cerdots, les autoritats i el poble, i els digué: “M’heu presentat aquest home com un agitador del poble, però jo, un cop fet l’examen davant vostre, no he trobat en ell cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, ja que ens l’ha tornat a enviar. Ja veieu que no hi ha res que ell hagi fet que mereixi la mort. Així que el castigaré i el deixaré anar.” [Cada festa pasqual estava obligat a indultar-los un pres.] Però es van posar a cridar tots alhora: “Fora aquest! Deixa’ns anar Barrabàs!” Aquest havia estat empresonat a cau-sa d’una revolta i un homicidi esdevinguts a la ciutat. Pilat va tornar a parlar-los amb la intenció de deixar lliure Jesús. Però ells seguien cridant: “Crucifi-ca’l, crucifica’l!” Ell, per tercera vegada, els digué: “Però, quin mal ha fet aquest? No li he trobat cap delicte que mereixi la mort. El castigaré, doncs, i el deixaré anar.” Però ells insistien, demanant amb grans crits que fos crucificat, i la seva cridòria s’anava imposant. Llavors Pilat va resoldre d’accedir al que demanaven. Va deixar anar aquell home que era a la presó per revolta i homicidi, tal com li exigien, i va deixar Jesús a l’arbitri d’ells. Mentre se l’enduien van agafar un tal Simó de Cirene, que tornava del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una munió de gent del poble i de dones que donaven mostres de dol i el planyien. Jesús es va girar cap a elles i digué: “Filles de Jerusalem, no ploreu pas per mi; mes aviat ploreu per vosaltres i pels vostres fills, perquè vénen dies en què diran: ‘Sortoses les estèrils i els ventres que no han engendrat, i els pits que no han criat.’ Llavors es posaran a cridar a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre!’, i als turons: ‘Colgueu-nos!’ Perquè, si a l’arbre verd li fan això, al sec, què li faran?”