LLUC 23:1-31

LLUC 23:1-31 BEC

Llavors s’aixecà l’assemblea en ple i el dugueren a Pilat. Van començar a acusar-lo així: “Hem trobat aquest home amotinant la nostra gent, prohibint de pagar el tribut al Cè-sar, i diu que ell és el Crist, el rei.” Pilat el va interrogar: “Ets tu el rei dels jueus” Ell li va respondre: “Tu ho dius.” Pilat digué aleshores als principals sacerdots i a la multitud: “No trobo cap delicte en aquest home.” Però ells insistien: “Avalota la gent ensenyant per tota la Judea, des de la Galilea, on va començar, fins aquí mateix.” En sentir-ho, Pilat va preguntar si l’home era galileu; en assabentar-se que era de la jurisdic-ció d’Herodes, l’hi va trametre, aprofitant que es trobava aquells dies a Jerusalem. Quan Herodes va veure Jesús es va posar molt content, perquè des de feia força temps que tenia el desig de veure’l, pel que sentia a dir d’ell i perquè esperava veure-li fer algun miracle. Així que li va fer una colla de pregun-tes, però ell no li’n va contestar ni una. També hi eren presents els principals sacerdots i els mestres de la Llei, que l’acusaven amb virulència. Herodes, junt amb la seva tropa, el va menysprear, i per burlar-se’n li va fer posar una vestimenta vistosa i el va remetre a Pilat. Aquell dia, Herodes i Pilat es van reconciliar, ja que abans estaven ene-mistats. Pilat va convocar els principals sa-cerdots, les autoritats i el poble, i els digué: “M’heu presentat aquest home com un agitador del poble, però jo, un cop fet l’examen davant vostre, no he trobat en ell cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, ja que ens l’ha tornat a enviar. Ja veieu que no hi ha res que ell hagi fet que mereixi la mort. Així que el castigaré i el deixaré anar.” [Cada festa pasqual estava obligat a indultar-los un pres.] Però es van posar a cridar tots alhora: “Fora aquest! Deixa’ns anar Barrabàs!” Aquest havia estat empresonat a cau-sa d’una revolta i un homicidi esdevinguts a la ciutat. Pilat va tornar a parlar-los amb la intenció de deixar lliure Jesús. Però ells seguien cridant: “Crucifi-ca’l, crucifica’l!” Ell, per tercera vegada, els digué: “Però, quin mal ha fet aquest? No li he trobat cap delicte que mereixi la mort. El castigaré, doncs, i el deixaré anar.” Però ells insistien, demanant amb grans crits que fos crucificat, i la seva cridòria s’anava imposant. Llavors Pilat va resoldre d’accedir al que demanaven. Va deixar anar aquell home que era a la presó per revolta i homicidi, tal com li exigien, i va deixar Jesús a l’arbitri d’ells. Mentre se l’enduien van agafar un tal Simó de Cirene, que tornava del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una munió de gent del poble i de dones que donaven mostres de dol i el planyien. Jesús es va girar cap a elles i digué: “Filles de Jerusalem, no ploreu pas per mi; mes aviat ploreu per vosaltres i pels vostres fills, perquè vénen dies en què diran: ‘Sortoses les estèrils i els ventres que no han engendrat, i els pits que no han criat.’ Llavors es posaran a cridar a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre!’, i als turons: ‘Colgueu-nos!’ Perquè, si a l’arbre verd li fan això, al sec, què li faran?”

Llegeix LLUC 23

Video for LLUC 23:1-31