Lluc 2:1-20
Lluc 2:1-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
S’esdevingué aquells dies que va sortir un edicte de Cèsar August manant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens fou el primer que es va fer essent Quirini governador de Síria. I tothom anava a empadronar-se, ca-dascú a la seva localitat. També Josep va pujar des del poble de Natzaret, de Galilea, a la Judea, al poble de David, que s’anomena Betlem, ja que pertanyia al casal i a la família de David, a empadronar-se juntament amb Ma-ria, la seva muller, que estava encinta. Mentre eren allà se li va complir el temps del part, i va infantar el seu fill primogènit. L’embolcallà i l’ajagué en una menja-dora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala d’hostes. En aquell mateix indret hi havia uns pastors que s’estaven al ras i feien torns de nit per guardar el seu ramat. Se’ls presentà un àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà de llum i van quedar espaordits. Però l’àngel els digué: “No tingueu por. Us porto una nova de gran goig, que ho serà per a tot el poble: avui, a la ciutat de David, us ha nas-cut un Salvador, que és el Crist, el Senyor. Això us servirà d’indicació: trobareu un infant en bolquers, ajagut en una menjadora.” Tot d’una s’uní a l’àngel un estol de la milícia celestial que lloava Déu dient: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que ell estima.” Així que els àngels els van deixar, anant-se’n cap al cel, els pastors deien entre ells: “Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet conèixer.” Hi anaren ben de pressa i trobaren Maria, Josep i l’infantó ajagut a la men-jadora. Un cop vist, explicaven el que els havia estat dit referent a aquest nen; i tots els qui ho sentien quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors. Maria retenia tots aquests records i els meditava en el seu cor. Després, els pastors, se’n tornaren glorificant i lloant Déu per tot el que havien vist i sentit, que era com els ha-via estat anunciat.
Lluc 2:1-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s, cadascú a la seva població. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la casa i la família de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, que estava compromesa amb ell en matrimoni. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal. A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se’ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l’àngel els digué: – No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: – Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. Quan els àngels els deixaren i se’n tornaren cap al cel, els pastors es deien entre ells: – Anem a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que explicaven els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.