LLUC 2:1-20

S’esdevingué aquells dies que va sortir un edicte de Cèsar August manant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens fou el primer que es va fer essent Quirini governador de Síria. I tothom anava a empadronar-se, ca-dascú a la seva localitat. També Josep va pujar des del poble de Natzaret, de Galilea, a la Judea, al poble de David, que s’anomena Betlem, ja que pertanyia al casal i a la família de David, a empadronar-se juntament amb Ma-ria, la seva muller, que estava encinta. Mentre eren allà se li va complir el temps del part, i va infantar el seu fill primogènit. L’embolcallà i l’ajagué en una menja-dora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala d’hostes. En aquell mateix indret hi havia uns pastors que s’estaven al ras i feien torns de nit per guardar el seu ramat. Se’ls presentà un àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà de llum i van quedar espaordits. Però l’àngel els digué: “No tingueu por. Us porto una nova de gran goig, que ho serà per a tot el poble: avui, a la ciutat de David, us ha nas-cut un Salvador, que és el Crist, el Senyor. Això us servirà d’indicació: trobareu un infant en bolquers, ajagut en una menjadora.” Tot d’una s’uní a l’àngel un estol de la milícia celestial que lloava Déu dient: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que ell estima.” Així que els àngels els van deixar, anant-se’n cap al cel, els pastors deien entre ells: “Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet conèixer.” Hi anaren ben de pressa i trobaren Maria, Josep i l’infantó ajagut a la men-jadora. Un cop vist, explicaven el que els havia estat dit referent a aquest nen; i tots els qui ho sentien quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors. Maria retenia tots aquests records i els meditava en el seu cor. Després, els pastors, se’n tornaren glorificant i lloant Déu per tot el que havien vist i sentit, que era com els ha-via estat anunciat.