Lluc 17:1-19
Lluc 17:1-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després va dir als seus deixebles: “És impossible que no vinguin escàndols; però, ai d’aquell qui n’és la causa! Més li valdria que li pengessin una roda de molí al coll i el tiressin al mar, abans que escandalitzar un d’aquests petits. Tingueu compte de vosaltres matei-xos! Si el teu germà peca, reprèn-lo; i si se’n penedeix, perdona’l. I si peca contra tu set vegades al dia i torna set vegades a tu i et diu: ‘Me’n penedeixo’, el perdonaràs.” Llavors els apòstols van dir al Senyor: “Augmenta’ns la fe.” El Senyor va contestar: “Si tinguéssiu una fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar, i us obeiria.’ I, qui de vosaltres, si té un servent llaurant o pasturant el ramat, quan torna del camp li dirà: “Corre, passa i seu a taula?” ¿No li dirà, més aviat: ‘Prepara’m el sopar, disposa’t a servir-me mentre menjo i bec, i després ja menjaràs i beuràs tu?’ ¿Que potser heu d’estar agraïts al mosso perquè ha fet allò que li heu manat? Així també vosaltres, quan haureu fet tot el que us ha estat manat, digueu: ‘Som uns servents incompetents; només hem fet el que havíem de fer’.” Tot fent camí a Jerusalem, travessa-va per la Samaria i la Galilea. Quan anava a entrar en una certa població, li van sortir a l’encontre deu leprosos que es van deturar un tros lluny i digueren cridant: “Jesús, Mestre, compadeix-te de nosaltres.” En veure’ls els digué: “Aneu a presentar-vos als sacerdots.” I succeí que mentre hi anaven van quedar nets. Un d’ells, adonant-se que ja havia quedat net, va tornar enrere lloant Déu amb grans crits, i s’abocà de cara a terra, als peus de Jesús, donant-li gràcies. Precisament aquest era un samarità. Jesús digué: “¿No han quedat nets tots deu? Doncs, on són els altres nou? ¿No hi ha hagut cap altre que hagi tornat per donar gràcies a Déu, sinó només aquest estranger?” I dirigint-se a ell li va dir: “Aixeca’t, vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.”
Lluc 17:1-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jesús digué als seus deixebles: – Sempre hi haurà algú que en faci caure d’altres en pecat, però ai del qui els fa caure! Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d’aquests petits. Estigueu alerta! »Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l. I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: “Me’n penedeixo”, tu l’has de perdonar. Llavors els apòstols digueren al Senyor: – Augmenta’ns la fe. Ell va respondre: – Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria. »¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? ¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”? ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer.” Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i es posaren a cridar: – Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres! En veure’ls, Jesús els digué: – Aneu a presentar-vos als sacerdots. Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús digué: – ¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger? I li digué: – Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat.