LLUC 17:1-19

Després va dir als seus deixebles: “És impossible que no vinguin escàndols; però, ai d’aquell qui n’és la causa! Més li valdria que li pengessin una roda de molí al coll i el tiressin al mar, abans que escandalitzar un d’aquests petits. Tingueu compte de vosaltres matei-xos! Si el teu germà peca, reprèn-lo; i si se’n penedeix, perdona’l. I si peca contra tu set vegades al dia i torna set vegades a tu i et diu: ‘Me’n penedeixo’, el perdonaràs.” Llavors els apòstols van dir al Senyor: “Augmenta’ns la fe.” El Senyor va contestar: “Si tinguéssiu una fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar, i us obeiria.’ I, qui de vosaltres, si té un servent llaurant o pasturant el ramat, quan torna del camp li dirà: “Corre, passa i seu a taula?” ¿No li dirà, més aviat: ‘Prepara’m el sopar, disposa’t a servir-me mentre menjo i bec, i després ja menjaràs i beuràs tu?’ ¿Que potser heu d’estar agraïts al mosso perquè ha fet allò que li heu manat? Així també vosaltres, quan haureu fet tot el que us ha estat manat, digueu: ‘Som uns servents incompetents; només hem fet el que havíem de fer’.” Tot fent camí a Jerusalem, travessa-va per la Samaria i la Galilea. Quan anava a entrar en una certa població, li van sortir a l’encontre deu leprosos que es van deturar un tros lluny i digueren cridant: “Jesús, Mestre, compadeix-te de nosaltres.” En veure’ls els digué: “Aneu a presentar-vos als sacerdots.” I succeí que mentre hi anaven van quedar nets. Un d’ells, adonant-se que ja havia quedat net, va tornar enrere lloant Déu amb grans crits, i s’abocà de cara a terra, als peus de Jesús, donant-li gràcies. Precisament aquest era un samarità. Jesús digué: “¿No han quedat nets tots deu? Doncs, on són els altres nou? ¿No hi ha hagut cap altre que hagi tornat per donar gràcies a Déu, sinó només aquest estranger?” I dirigint-se a ell li va dir: “Aixeca’t, vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.”