Lluc 15:11-20
Lluc 15:11-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
I digué encara: – Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: »– Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca. »Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. »Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors recapacità i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” I se n’anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
Lluc 15:11-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
I afegí encara: “Un home tenia dos fills. El més jove va dir al pare: ‘Pare, dóna’m la part de l’herència que em pertoca.’ Llavors els va repartir la hisenda. Pocs dies després, el fill petit, aple-gant-ho tot, se’n va anar a una terra llunyana, i allà va malversar el seu patrimoni en una vida de disbauxa. Quan ho havia malgastat tot, sobrevingué una fam tremenda en aquella terra, i ell va començar a passar gana. Llavors va anar a llogar-se a un dels propietaris d’aquell indret, que el va en-viar als seus camps a guardar porcs. I hauria volgut atipar-se amb les gar-rofes que menjaven els porcs, però ningú no li donava res. Llavors, reflexionant, es va dir a si mateix: ‘Quants jornalers del meu pare tenen tot el pa que volen, i en canvi jo aquí em moro de fam! M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu; tracta’m com un de tants jornalers teus.’ Es va aixecar i se’n va anar a trobar el seu pare. Encara era ben lluny quan el seu pare el va veure venir, i, commo-gut, va córrer i se li va tirar al coll i el besà.