LLUC 15
15
L’ovella perduda
(Mt 18,12-14)
1Els recaptadors i els pecadors de tota mena se li acostaven per sentir-lo.
2Els fariseus i els mestres de la Llei rondinaven i deien: “Aquest acull peca-dors i menja amb ells.”
3Llavors els proposà aquesta parà-bola:
4“Si un de vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al despoblat i va a cercar la perduda fins que la troba?
5I quan la troba, se la carrega a les espatlles, tot content,
6i quan arriba a casa fa venir els amics i els veïns i els diu: ‘Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat l’ovella que se m’havia perdut.’
7Us dic que igualment en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es penedeixi que no pas per noranta-nou justos que no necessiten penedir-se.”
La dracma perduda
8“O bé, si una dona té deu dracmes i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa buscant curosament fins que la troba?
9I quan la troba, fa venir les amigues i les veïnes i els diu: ‘Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la dracma que ha-via perdut.’
10Us dic que així mateix hi ha alegria entre els àngels de Déu per un pecador que es penedeix.”
El fill pròdig
11I afegí encara: “Un home tenia dos fills.
12El més jove va dir al pare: ‘Pare, dóna’m la part de l’herència que em pertoca.’ Llavors els va repartir la hisenda.
13Pocs dies després, el fill petit, aple-gant-ho tot, se’n va anar a una terra llunyana, i allà va malversar el seu patrimoni en una vida de disbauxa.
14Quan ho havia malgastat tot, sobrevingué una fam tremenda en aquella terra, i ell va començar a passar gana.
15Llavors va anar a llogar-se a un dels propietaris d’aquell indret, que el va en-viar als seus camps a guardar porcs.
16I hauria volgut atipar-se amb les gar-rofes que menjaven els porcs, però ningú no li donava res.
17Llavors, reflexionant, es va dir a si mateix: ‘Quants jornalers del meu pare tenen tot el pa que volen, i en canvi jo aquí em moro de fam!
18M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu;
19ja no sóc digne que em diguin fill teu; tracta’m com un de tants jornalers teus.’
20Es va aixecar i se’n va anar a trobar el seu pare. Encara era ben lluny quan el seu pare el va veure venir, i, commo-gut, va córrer i se li va tirar al coll i el besà.
21Llavors el seu fill li digué: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu.’
22Però el pare va manar als seus criats: ‘Porteu de seguida la roba millor i ves-tiu-lo, i poseu-li un anell a la mà i san-dàlies als peus.
23Agafeu el vedell gras, mateu-lo i fes-tegem-ho amb un banquet,
24perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a viure; s’havia perdut, i ha estat trobat.’ I es van posar a celebrar-ho.
25El fill gran era al camp, i de tornada, mentre s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball,
26i, cridant un dels mossos, li preguntà què era allò.
27Aquest li digué: ‘El teu germà ha tornat, i el teu pare ha fet matar el vedell gras, perquè l’ha recuperat sa i bo.’
28Llavors s’enfurismà i no volia entrar, però el seu pare va sortir a persuadir-lo.
29Però ell va contestar al seu pare: ‘Mira, tants anys com et serveixo sense haver desobeït mai una ordre teva, i mai no m’has donat ni un cabrit per fer un festí amb els meus amics;
30en canvi, quan ha vingut aquest fill teu, que s’ha cruspit els teus béns amb males dones, has fet matar per a ell el vedell gras.’
31Ell li digué: ‘Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és per a tu;
32però ara hem de festejar i celebrar que aquest germà teu, que era mort, ha tornat a viure; s’havia perdut i ha estat trobat’.”
S'ha seleccionat:
LLUC 15: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
