Lluc 10:1-42Comparteix

Lluc 10:1-42 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia: – La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població. »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat roba de sac i s’haurien convertit. Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! »Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat. Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien: – Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom. Jesús els digué: – Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel. En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué: – T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. »El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué: – Feliços els ulls que veuen el que vos-altres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: – Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: – Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? Ell va respondre: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix . Jesús li digué: – Has respost bé: fes això i viuràs. Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: – I qui són els altres que haig d’estimar? Jesús va contestar dient: – Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: »– Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més. »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers? Ell respongué: – El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: – Vés, i tu fes igual. Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué: – Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar. El Senyor li va respondre: – Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.

Lluc 10:1-42 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Després d’això, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos davant seu a tots els pobles i llocs per on ell havia de passar. I el digué: “Hi ha bona collita, però hi ha pocs segadors; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que faci venir se-gadors als seus sembrats. Aneu! Mireu que us envio com anyells entre llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu a qualsevol casa, saludeu primer: ‘Pau en aquesta casa.’ Si allí hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt seu; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en la mateixa casa, men-jant i bevent del que us puguin oferir, que l’obrer bé és mereixedor del seu jornal. No aneu canviant de casa en casa. A qualsevol població que entreu i si-gueu ben rebuts, mengeu el que us posin, guariu els malalts que hi hagi i digueu-los: ‘El Regne de Déu s’ha apropat a vosaltres.’ Però a qualsevol població que entreu i no us acullin, sortiu als carrers i di-gueu: ‘Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha enganxat als peus, ens l’espol-sem; tot i així, sapigueu que ja arriba el Regne de Déu!’ Us dic que el dia aquell serà més suportable per a Sodoma que no pas per a aquella població. Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Que si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els prodigis que s’han fet entre vosaltres, ja faria temps que s’haurien penedit, co-berts amb sac i assegut a la cendra. Però també els serà més suportable a Tir i a Sidó, el judici, que a vosaltres! I tu, Cafarnaüm, ¿és que t’has d’en-lairar fins al cel? Fins a l’infern t’enfon-saràs! Qui us escolta a vosaltres, a mi m’es-colta; qui us rebutja a vosaltres, em re-butja a mi; i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat.” Van entrar el setanta-dos molt contents i deien: “Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel teu nom.” Ell els digué: “Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Mireu, us he donat el poder de tre-pitjar les serps i els escorpins, i tota potència de l’enemic, i res no us farà mal. Amb tot, no us alegreu que els esperits se us sotmetin, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms han estat escrits en el cel.” En aquell moment, joiosament exultant en l’Esperit Sant, exclamà: “Et be-neeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits. Sí, Pare, perquè així ho has volgut. Tot m’ho ha donat el meu Pare, i ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, ni qui és el Pare, fora del Fill i d’aquell a qui el Fill el vol revelar.” I girant-se cap als deixebles, a part, els digué: “Feliços els ulls que veuen el que veieu! Perquè us dic que molts profetes i reis van desitjar veure el que vosaltres veieu, i no ho van poder veure, i sentir el que vosaltres sentiu, i no ho van poder sentir.” Aleshores es va aixecar un mestre de la Llei i, per provar-lo, li preguntà: “Mestre, què haig de fer per tenir l’herència de la vida eterna?” Ell li digué: “Què hi ha escrit en la Llei? Com ho llegeixes?” Ell respongué: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment. I al proïsme com a tu mateix.” Ell li digué: “Has contestat bé; fes això i viuràs.” Però ell, volent justificar-se, digué a Jesús: “I qui és el meu proïsme?” Jesús prosseguí: “Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers que, després de despu-llar-lo i baldar-lo a cops, se’n van anar deixant-lo mig mort. Coincidí que baixava un sacerdot per aquell camí, i, en veure’l, va passar de llarg per l’altre cantó. Igualment va fer un levita que va arribar en aquell indret; en veure’l, va passar de llarg per l’altre cantó. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí; s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre. L’endemà va treure dos denaris i els va donar a l’hostaler, i li digué: ‘Tingues cura d’ell, i tot el que costi de més, jo t’ho pagaré quan torni.’ Quin d’aquests tres et sembla que es va fer proïsme del qui va caure en mans dels bandolers?” Ell va dir: ”El qui en va tenir com-passió.” Llavors Jesús li respongué: “Vés, i fes tu el mateix.” Tot fent camí va entrar en un poblet, i una dona que es deia Marta el va allot-jar a casa seva. Aquesta tenia una germana que es deia Maria, i s’estava asseguda als peus del Senyor escoltant les seves paraules. Marta, en canvi, anava atrafegada preparant moltes coses per al servei, i es va presentar i digué: “Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digues-li que vingui a ajudar-me.” Però el Senyor li va dir: “Marta, Marta, et neguiteges i t’inquietes per moltes coses, i només una de sola és necessària. Maria ha escollit la millor part, i aquesta no li prendran pas.”