Després d’això, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos davant seu a tots els pobles i llocs per on ell havia de passar.
I el digué: “Hi ha bona collita, però hi ha pocs segadors; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que faci venir se-gadors als seus sembrats.
Aneu! Mireu que us envio com anyells entre llops.
No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, i no us atureu a saludar ningú pel camí.
Quan entreu a qualsevol casa, saludeu primer: ‘Pau en aquesta casa.’
Si allí hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt seu; si no, tornarà a vosaltres.
Quedeu-vos en la mateixa casa, men-jant i bevent del que us puguin oferir, que l’obrer bé és mereixedor del seu jornal. No aneu canviant de casa en casa.
A qualsevol població que entreu i si-gueu ben rebuts, mengeu el que us posin,
guariu els malalts que hi hagi i digueu-los: ‘El Regne de Déu s’ha apropat a vosaltres.’
Però a qualsevol població que entreu i no us acullin, sortiu als carrers i di-gueu:
‘Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha enganxat als peus, ens l’espol-sem; tot i així, sapigueu que ja arriba el Regne de Déu!’
Us dic que el dia aquell serà més suportable per a Sodoma que no pas per a aquella població.
Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Que si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els prodigis que s’han fet entre vosaltres, ja faria temps que s’haurien penedit, co-berts amb sac i assegut a la cendra.
Però també els serà més suportable a Tir i a Sidó, el judici, que a vosaltres!
I tu, Cafarnaüm, ¿és que t’has d’en-lairar fins al cel? Fins a l’infern t’enfon-saràs!
Qui us escolta a vosaltres, a mi m’es-colta; qui us rebutja a vosaltres, em re-butja a mi; i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat.”
Van entrar el setanta-dos molt contents i deien: “Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel teu nom.”
Ell els digué: “Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
Mireu, us he donat el poder de tre-pitjar les serps i els escorpins, i tota potència de l’enemic, i res no us farà mal.
Amb tot, no us alegreu que els esperits se us sotmetin, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms han estat escrits en el cel.”
En aquell moment, joiosament exultant en l’Esperit Sant, exclamà: “Et be-neeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits. Sí, Pare, perquè així ho has volgut.
Tot m’ho ha donat el meu Pare, i ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, ni qui és el Pare, fora del Fill i d’aquell a qui el Fill el vol revelar.”
I girant-se cap als deixebles, a part, els digué: “Feliços els ulls que veuen el que veieu!
Perquè us dic que molts profetes i reis van desitjar veure el que vosaltres veieu, i no ho van poder veure, i sentir el que vosaltres sentiu, i no ho van poder sentir.”
Aleshores es va aixecar un mestre de la Llei i, per provar-lo, li preguntà: “Mestre, què haig de fer per tenir l’herència de la vida eterna?”
Ell li digué: “Què hi ha escrit en la Llei? Com ho llegeixes?”
Ell respongué: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment. I al proïsme com a tu mateix.”
Ell li digué: “Has contestat bé; fes això i viuràs.”
Però ell, volent justificar-se, digué a Jesús: “I qui és el meu proïsme?”
Jesús prosseguí: “Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers que, després de despu-llar-lo i baldar-lo a cops, se’n van anar deixant-lo mig mort.
Coincidí que baixava un sacerdot per aquell camí, i, en veure’l, va passar de llarg per l’altre cantó.
Igualment va fer un levita que va arribar en aquell indret; en veure’l, va passar de llarg per l’altre cantó.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí;
s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.
L’endemà va treure dos denaris i els va donar a l’hostaler, i li digué: ‘Tingues cura d’ell, i tot el que costi de més, jo t’ho pagaré quan torni.’
Quin d’aquests tres et sembla que es va fer proïsme del qui va caure en mans dels bandolers?”
Ell va dir: ”El qui en va tenir com-passió.” Llavors Jesús li respongué: “Vés, i fes tu el mateix.”
Tot fent camí va entrar en un poblet, i una dona que es deia Marta el va allot-jar a casa seva.
Aquesta tenia una germana que es deia Maria, i s’estava asseguda als peus del Senyor escoltant les seves paraules.
Marta, en canvi, anava atrafegada preparant moltes coses per al servei, i es va presentar i digué: “Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digues-li que vingui a ajudar-me.”
Però el Senyor li va dir: “Marta, Marta, et neguiteges i t’inquietes per moltes coses,
i només una de sola és necessària. Maria ha escollit la millor part, i aquesta no li prendran pas.”
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
