Lluc 1:57-66
Lluc 1:57-66 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s’hi va oposar dient: – No! S’ha de dir Joan! Ells li replicaren: – Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom! Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu. Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era amb ell.
Lluc 1:57-66 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan a Elisabet se li complí el temps d’infantar, va donar a llum un fill. Quan els veïns i els parents es van assabentar que el Senyor li havia tingut tanta bondat, la felicitaven. Succeí que al vuitè dia vingueren a circumcidar l’infant, i li volien posar el nom del seu pare, Zacaries. Però la seva mare hi va intervenir dient: “No! S’ha de dir Joan!” Ells li deien: “Si no hi ha ningú de la teva parentela que porti aquest nom!” I feren signes al seu pare per pregun-tar-li com volia que es digués. Ell va demanar una tauleta i hi va escriure: “Joan és el seu nom.” I tots van quedar estranyats. A l’instant li va desaparèixer l’im-pediment de la boca i el de la llengua, i, recuperada la paraula, beneïa Déu. Tots els veïns van quedar fortament impressionats, i per tota la serralada de Judea es parlava d’aquest fet, i tots els qui en van tenir coneixement ho retenien dintre seu, tot pensant: “Què deurà ser aquest noi?” Perquè, evidentment, la mà del Senyor era amb ell.