LLUC 1:57-66

Quan a Elisabet se li complí el temps d’infantar, va donar a llum un fill. Quan els veïns i els parents es van assabentar que el Senyor li havia tingut tanta bondat, la felicitaven. Succeí que al vuitè dia vingueren a circumcidar l’infant, i li volien posar el nom del seu pare, Zacaries. Però la seva mare hi va intervenir dient: “No! S’ha de dir Joan!” Ells li deien: “Si no hi ha ningú de la teva parentela que porti aquest nom!” I feren signes al seu pare per pregun-tar-li com volia que es digués. Ell va demanar una tauleta i hi va escriure: “Joan és el seu nom.” I tots van quedar estranyats. A l’instant li va desaparèixer l’im-pediment de la boca i el de la llengua, i, recuperada la paraula, beneïa Déu. Tots els veïns van quedar fortament impressionats, i per tota la serralada de Judea es parlava d’aquest fet, i tots els qui en van tenir coneixement ho retenien dintre seu, tot pensant: “Què deurà ser aquest noi?” Perquè, evidentment, la mà del Senyor era amb ell.