Levític 13:1-46

Comparteix

Levític 13:1-46 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué: “Quan algú tingui a la pell del cos un tumor, una erupció o una taca blanquinosa, amb aspecte de nafra, serà dut al sacerdot Aaron o a algun dels seus fills sacerdots. El sacerdot examinarà la nafra de la pell del cos; si el pèl de la part de la nafra s’ha tornat blanc i la nafra es veu més enfonsada que la pell del cos, és nafra de lepra. Quan el sacerdot ho haurà comprovat, el declararà impur. Però si la taca de la pell és blanqui-nosa, però no es més enfonsada que la pell i el pèl no s’ha tornat blanc, el sa-cerdot reclourà el malalt durant set dies. El setè dia l’examinarà, i si comprova que la nafra presenta un estat estacionari i no s’ha escampat per la pell, el reclou-rà encara set dies més. Passats aquests set dies, el tornarà a examinar, i si comprova que la nafra s’ha marcit i no s’ha escampat per la pell, el sacerdot el declararà net: es trac-ta d’una erupció. Es rentarà els vestits i quedarà net. Però si l’erupció se li ha escampat per la pell, després que hagi estat examinat pel sacerdot per a la seva purificació, serà novament presentat al sacerdot. I si en examinar-lo comprova que, efectivament, la clapa se li ha escampat per la pell, el declararà impur: es tracta de lepra. Quan en una persona s’hi manifesti una nafra que podria ser de lepra, serà portada al sacerdot; aquest l’examinarà, i si comprova que hi ha tumefacció blanquinosa a la pell, que el pèl s’ha tornat blanc i que hi ha una úlcera a la tumefacció, es tracta de lepra crònica a la pell. El sacerdot el declararà impur. Ja no el reclourà, perquè és impur. Però si la tumefacció s’ha escampat fins a cobrir tota la pell del malalt, des del cap fins als peus, en tot el que el sacerdot pugui veure, l’examinarà, i si comprova que ha co-bert tot el seu cos, declararà net el malalt. Tot ell s’ha tornat blanc; llavors és net. Però el dia que hi aparegui la carn viva, quedarà impur; i així que el sacerdot vegi la carn viva el declararà impur. La carn viva és im-pura: és un cas de lepra. Però si la carn viva es torna blanca, el malalt s’ha de presentar al sacerdot; i si quan aquest l’examina veu que la clapa s’ha tornat blanca, declararà net el malalt: és pur. Quan algú hagi tingut una úlcera a la pell del seu cos, i aquesta s’hagi guarit, deixant al lloc de l’úlcera un tumor blanc o una nafra blanquinosa d’un blanc rogenc, haurà de ser examinat pel sacerdot. I si quan l’examina nota que la nafra es veu més enfonsada que la pell i que el seu pèl s’ha tornat blanc, el sacerdot el declararà impur: és nafra leprosa que ha germinat en l’úlcera. Però si quan el sacerdot l’examina veu que no hi ha pèls blancs ni és més enfonsada que la pell, sinó que s’ha esmorteït, el reclourà set dies. En cas que s’hagi estès molt per la pell, el sacerdot el declararà impur: és lepra. Però si la taca presenta un estat estacionari i no s’ha escampat, només es tracta de la cicatriu de l’úlcera. El sacer-dot el declararà net. En cas que algú hagués sofert a la pell una cremada pel foc i, en revifar-se la cremada, hi aparegués una taca blanc-rogenca o blanquinosa, el sacerdot l’examinarà, i si observa que el pèl de la part ferida s’ha tornat blanc i que aquesta es veu més enfon-sada que la pell, és lepra que ha ger-minat en la cremada. Però si el sacerdot, quan l’examina, veu que no hi ha pèls blancs a la clapa, ni és més enfonsada la pell, el reclourà durant set dies. Passats els set dies, el sacerdot l’exa-minarà; i si s’ha estès per la pell, el declararà impur: és un cas de lepra. Però si la clapa presenta un estat estacionari, sense estendre’s per la pell, sinó que és esmorteïda, és inflamació de la cremada. El sacerdot el declararà net; no és més que la cicatriu de la cremada. Si un home o una dona presenten una clapa al cap o a la barba, el sacerdot examinarà la clapa, i si apareix més enfonsada que la pell i s’hi troba pèl esgrogueït i feble, els declararà impurs; és tinya, lepra del cap o de la barba. Però si el sacerdot, quan examina la clapa, comprova que no és més enfon-sada que la pell, encara que no hi vegi pèls negres, el sacerdot reclourà el ti-nyós durant set dies. El dia setè, el sacerdot examinarà el mal, i si comprova que la tinya no s’ha estès, ni hi ha pèls esgrogueïts, ni la clapa és més enfonsada que la pell, se’l raparà, menys el lloc de la tinya, i el sacerdot reclourà el tinyós altres set dies més. El dia setè examinarà el mal, i si no s’ha estès la tinya per la pell, ni apareix la nafra més enfonsada que la pell, el sacerdot el declararà net: es rentarà els vestits i quedarà pur. Però si la tinya s’estén molt per la pell, després de la seva purificació, el sacerdot l’examinarà, i si compro-va que la tinya s’ha estès per la pell, no cal que busqui el pèl esgrogueït; aquell és impur. En canvi, si al seu parer la tinya ha quedat estacionària, i hi ha crescut pèl negre, la tinya és guarida; aquell és pur, i el sacerdot el declararà net. Si un home o una dona presenten, en la pell del seu cos, taques lluents o ta-ques blanquinoses, el sacerdot les examinarà, i si veu que les taques de la pell són suaument blanques, és un èczema que ha sortit a la pell: aquell és net. Si a algú li cau el cabell i queda calb del darrere, és pur. Si és per la part davantera del cap, que li cau el cabell, és calvície de front, és pur. Però quan a la calba, tant si és frontal com al crani, hi aparegui una taca blanc-rogenca, és lepra que comença a brotar a la calba, ja sigui per darrere o per davant. El sacerdot l’examinarà, i si compro-va que la inflamació de la nafra és blanc-rogenca, sigui frontal o cranial, semblant a la lepra de la pell del cos, és que l’home és un leprós; és impur. El sacerdot l’haurà de declarar impur, perquè porta la plaga al cap. Pel que fa al leprós afectat de la plaga, anirà amb els vestits esquinçats i el cap escabellat, i es cobrirà fins la boca i anirà cridant: “Immund! Immund!” Mentre li duri el mal, serà considerat impur; és immund. Viurà sol i tindrà la seva morada fora del campament.

Levític 13:1-46 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: – Quan a algú li surti una inflamació, una erupció o una taca blanquinosa a la pell que facin preveure un cas de lepra, serà dut al sacerdot Aaron o a algun dels seus descendents sacerdots. El sacerdot procedirà a l’examen del mal; si la pell presenta una cavitat i el pèl de la part afectada pren un to blanquinós, es tracta d’un cas de lepra. Després que el sacerdot l’haurà examinat, el declararà impur. »Ara bé, si a la pell hi ha una taca blanquinosa però no s’hi veu cap cavitat ni el pèl s’ha esblanqueït, el sacerdot aïllarà el malalt durant set dies. El dia setè el tornarà a examinar. Si el sacerdot constata que el mal no ha canviat d’aspecte ni s’ha estès per la pell, l’aïllarà set dies més. Passats aquests dies, l’examinarà novament. Si la part afectada ha perdut el color que tenia i no s’ha estès per la pell, el sacerdot declararà pura aquella persona, perquè es tracta d’un èczema benigne. El malalt es rentarà la roba i quedarà pur. »Però si, després d’haver estat examinat el malalt i declarat pur pel sacerdot, l’èczema s’estén per la pell, s’haurà de presentar una altra vegada al sacerdot. Aquest l’examinarà i, si comprova que efectivament el mal s’ha estès per la pell, el declararà impur, perquè es tracta d’un cas de lepra. »Quan algú tingui una malaltia a la pell, l’hauran de dur al sacerdot. Aquest l’examinarà i, si comprova que hi ha una inflamació blanquinosa a la pell que ha esblanqueït el pèl de la part afectada i que aquesta està en carn viva, es tracta d’un cas de lepra crònica. El malalt serà declarat impur pel sacerdot. No caldrà tenir-lo en observació, perquè és certament impur. »Però si el sacerdot constata que s’ha estès una erupció per tota la pell del malalt, fins al punt que el cobreix de cap a peus, procedirà a examinar-lo i, si veu que la pell se li ha tornat tota blanca, declararà que l’afectat és pur. Però tan bon punt en el seu cos aparegui la carn viva, és impur. És un cas de lepra. El sacerdot examinarà on apareix la carn viva i el declararà impur, perquè la carn viva el fa impur. És un cas de lepra. Però si la carn viva presenta de nou un aspecte de pell blanca, el malalt anirà a trobar el sacerdot. Aquest l’examinarà i, si efectivament la part afectada s’ha tornat blanca, declararà que no hi ha impuresa ritual. L’afectat serà declarat pur. »Si algú ha tingut a la pell una úlcera i ha desaparegut, però en el mateix lloc de l’úlcera s’ha format una inflamació blanquinosa o una taca d’un aspecte blanc vermellós, anirà a trobar el sacerdot, i aquest l’examinarà. Si la part afectada presenta una cavitat i el pèl pren un to blanquinós, el declararà impur. És lepra que ha sortit a la cicatriu de l’úlcera. Però si el sacerdot procedeix a l’examen i comprova que la part afectada no té cap pèl blanquinós, que la cicatriu no forma una cavitat a la pell i que la taca ha perdut el color que tenia, aïllarà el malalt durant set dies. Si el dia setè el mal s’ha estès per la pell, el sacerdot el declararà impur. És un cas de lepra. Però si la taca no s’estén, és tan sols la cicatriu de l’úlcera. El sacerdot declararà pura aquella persona. »Quan algú s’ha fet una cremada i, encara viva, li produeix una taca vermellosa o blanquinosa, la taca ha de ser examinada pel sacerdot. Si aquest comprova que el pèl de la taca pren un to blanquinós i la pell presenta una cavitat, és lepra que s’ha format a la cremada. El sacerdot declararà impura aquella persona. És certament un cas de lepra. Però si quan el sacerdot procedeix a l’examen comprova que la taca no té cap pèl blanquinós, que la pell no presenta cap cavitat i que la taca ha perdut el color que tenia, aïllarà l’afectat durant set dies. El setè dia el tornarà a examinar i, si comprova que l’afecció s’ha estès per la pell, el declararà impur. És un cas de lepra. Si, en canvi, la taca es manté sense estendre’s per la pell i, a més, ha perdut el color que tenia, és una inflamació provocada per la cremada. El sacerdot declararà pura aquella persona, perquè es tractava tan sols de la cicatriu d’una cremada. »Quan un home o una dona tinguin una nafra al cap o al mentó, el sacerdot procedirà a l’examen del mal i, si la pell presenta una cavitat amb pèl groguenc i escàs, declararà impur el malalt o malalta. Es tracta d’una afecció de tinya que ataca el cap o el mentó. En canvi, si quan el sacerdot examina l’afecció de tinya comprova que la pell ja no presenta cap cavitat però encara no ha sortit pèl negre, aïllarà la persona afectada durant set dies. El setè dia la tornarà a examinar i, si constata que la tinya no s’ha estès, ni té pèl groguenc, ni la pell presenta cap cavitat, la persona afectada s’afaitarà el cap, menys la part afectada per la tinya, i el sacerdot l’aïllarà set dies més. El setè dia tornarà a examinar la tinya i, si observa que no s’ha estès ni la pell presenta cap cavitat, el sacerdot declararà pura aquella persona. Llavors es rentarà la roba, i quedarà pura. Però si, després d’haver estat declarada pura, resulta que la tinya s’estenia per la pell, el sacerdot l’examinarà una altra vegada i, si la tinya efectivament s’ha estès per la pell, no caldrà que el sacerdot cerqui si hi ha pèl groguenc, perquè és clar que aquella persona és impura. Si, en canvi, la tinya ha quedat visiblement localitzada i ha sortit pèl negre, és que el mal no empitjora. Aquella persona és pura, i així la declararà el sacerdot. »Quan a un home o a una dona li surtin a la pell moltes taques blanques, el sacerdot procedirà a examinar-les i, si comprova que les taques presenten un to blanc pàl·lid, vol dir que es tracta d’un simple èczema de la pell. Aquella persona és pura. »Si un home perd el cabell i es torna calb, és pur. Si li cau el cabell de la part del front i queda mig calb, també és pur. Però si a les parts afectades per la calvície, sobre el crani o a la part del front, li surt una nafra d’un to blanc vermellós, vol dir que en aquesta part se li està formant una afecció de tipus leprós. El sacerdot l’examinarà i, si comprova que el mal presenta una inflamació d’un to blanc vermellós sobre el crani o a la part del front, semblant al d’una afecció leprosa de la pell, vol dir que és un leprós. El sacerdot el declararà impur. Té lepra al cap. »El qui està malalt de lepra anirà amb la roba esquinçada, la cabellera deslligada, un tapaboques a la cara i cridarà: “Impur, impur!” Mentre li duri el mal, serà ritualment impur. Com a impur, viurà aïllat fora del campament.