LEVÍTIC 13:1-46

El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué: “Quan algú tingui a la pell del cos un tumor, una erupció o una taca blanquinosa, amb aspecte de nafra, serà dut al sacerdot Aaron o a algun dels seus fills sacerdots. El sacerdot examinarà la nafra de la pell del cos; si el pèl de la part de la nafra s’ha tornat blanc i la nafra es veu més enfonsada que la pell del cos, és nafra de lepra. Quan el sacerdot ho haurà comprovat, el declararà impur. Però si la taca de la pell és blanqui-nosa, però no es més enfonsada que la pell i el pèl no s’ha tornat blanc, el sa-cerdot reclourà el malalt durant set dies. El setè dia l’examinarà, i si comprova que la nafra presenta un estat estacionari i no s’ha escampat per la pell, el reclou-rà encara set dies més. Passats aquests set dies, el tornarà a examinar, i si comprova que la nafra s’ha marcit i no s’ha escampat per la pell, el sacerdot el declararà net: es trac-ta d’una erupció. Es rentarà els vestits i quedarà net. Però si l’erupció se li ha escampat per la pell, després que hagi estat examinat pel sacerdot per a la seva purificació, serà novament presentat al sacerdot. I si en examinar-lo comprova que, efectivament, la clapa se li ha escampat per la pell, el declararà impur: es tracta de lepra. Quan en una persona s’hi manifesti una nafra que podria ser de lepra, serà portada al sacerdot; aquest l’examinarà, i si comprova que hi ha tumefacció blanquinosa a la pell, que el pèl s’ha tornat blanc i que hi ha una úlcera a la tumefacció, es tracta de lepra crònica a la pell. El sacerdot el declararà impur. Ja no el reclourà, perquè és impur. Però si la tumefacció s’ha escampat fins a cobrir tota la pell del malalt, des del cap fins als peus, en tot el que el sacerdot pugui veure, l’examinarà, i si comprova que ha co-bert tot el seu cos, declararà net el malalt. Tot ell s’ha tornat blanc; llavors és net. Però el dia que hi aparegui la carn viva, quedarà impur; i així que el sacerdot vegi la carn viva el declararà impur. La carn viva és im-pura: és un cas de lepra. Però si la carn viva es torna blanca, el malalt s’ha de presentar al sacerdot; i si quan aquest l’examina veu que la clapa s’ha tornat blanca, declararà net el malalt: és pur. Quan algú hagi tingut una úlcera a la pell del seu cos, i aquesta s’hagi guarit, deixant al lloc de l’úlcera un tumor blanc o una nafra blanquinosa d’un blanc rogenc, haurà de ser examinat pel sacerdot. I si quan l’examina nota que la nafra es veu més enfonsada que la pell i que el seu pèl s’ha tornat blanc, el sacerdot el declararà impur: és nafra leprosa que ha germinat en l’úlcera. Però si quan el sacerdot l’examina veu que no hi ha pèls blancs ni és més enfonsada que la pell, sinó que s’ha esmorteït, el reclourà set dies. En cas que s’hagi estès molt per la pell, el sacerdot el declararà impur: és lepra. Però si la taca presenta un estat estacionari i no s’ha escampat, només es tracta de la cicatriu de l’úlcera. El sacer-dot el declararà net. En cas que algú hagués sofert a la pell una cremada pel foc i, en revifar-se la cremada, hi aparegués una taca blanc-rogenca o blanquinosa, el sacerdot l’examinarà, i si observa que el pèl de la part ferida s’ha tornat blanc i que aquesta es veu més enfon-sada que la pell, és lepra que ha ger-minat en la cremada. Però si el sacerdot, quan l’examina, veu que no hi ha pèls blancs a la clapa, ni és més enfonsada la pell, el reclourà durant set dies. Passats els set dies, el sacerdot l’exa-minarà; i si s’ha estès per la pell, el declararà impur: és un cas de lepra. Però si la clapa presenta un estat estacionari, sense estendre’s per la pell, sinó que és esmorteïda, és inflamació de la cremada. El sacerdot el declararà net; no és més que la cicatriu de la cremada. Si un home o una dona presenten una clapa al cap o a la barba, el sacerdot examinarà la clapa, i si apareix més enfonsada que la pell i s’hi troba pèl esgrogueït i feble, els declararà impurs; és tinya, lepra del cap o de la barba. Però si el sacerdot, quan examina la clapa, comprova que no és més enfon-sada que la pell, encara que no hi vegi pèls negres, el sacerdot reclourà el ti-nyós durant set dies. El dia setè, el sacerdot examinarà el mal, i si comprova que la tinya no s’ha estès, ni hi ha pèls esgrogueïts, ni la clapa és més enfonsada que la pell, se’l raparà, menys el lloc de la tinya, i el sacerdot reclourà el tinyós altres set dies més. El dia setè examinarà el mal, i si no s’ha estès la tinya per la pell, ni apareix la nafra més enfonsada que la pell, el sacerdot el declararà net: es rentarà els vestits i quedarà pur. Però si la tinya s’estén molt per la pell, després de la seva purificació, el sacerdot l’examinarà, i si compro-va que la tinya s’ha estès per la pell, no cal que busqui el pèl esgrogueït; aquell és impur. En canvi, si al seu parer la tinya ha quedat estacionària, i hi ha crescut pèl negre, la tinya és guarida; aquell és pur, i el sacerdot el declararà net. Si un home o una dona presenten, en la pell del seu cos, taques lluents o ta-ques blanquinoses, el sacerdot les examinarà, i si veu que les taques de la pell són suaument blanques, és un èczema que ha sortit a la pell: aquell és net. Si a algú li cau el cabell i queda calb del darrere, és pur. Si és per la part davantera del cap, que li cau el cabell, és calvície de front, és pur. Però quan a la calba, tant si és frontal com al crani, hi aparegui una taca blanc-rogenca, és lepra que comença a brotar a la calba, ja sigui per darrere o per davant. El sacerdot l’examinarà, i si compro-va que la inflamació de la nafra és blanc-rogenca, sigui frontal o cranial, semblant a la lepra de la pell del cos, és que l’home és un leprós; és impur. El sacerdot l’haurà de declarar impur, perquè porta la plaga al cap. Pel que fa al leprós afectat de la plaga, anirà amb els vestits esquinçats i el cap escabellat, i es cobrirà fins la boca i anirà cridant: “Immund! Immund!” Mentre li duri el mal, serà considerat impur; és immund. Viurà sol i tindrà la seva morada fora del campament.