Levític 10:12-20
Levític 10:12-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després Moisès digué a Aaron i a Eleazar i Itamar, els dos fills que li quedaven: “Preneu l’ofrena vegetal que queda de les ofrenes enceses al Senyor i mengeu-la sense llevat prop de l’altar; és una cosa molt santa. L’heu de menjar en lloc sagrat: és la vostra porció i la porció dels vostres fills de les ofrenes enceses al Senyor; així m’ha estat manat. El pit de l’ofrena bressolada i la cuixa de l’ofrena alçada els menjareu en un lloc pur, vosaltres i els vostres fills i les vostres filles, perquè com a porció vostra i dels vostres fills us ha estat concedit dels sacrificis de reconciliació dels fills d’Israel. Ells portaran la cuixa de l’ofrena alçada i el pit de l’ofrena bressolada, a més de les ofrenes enceses dels greixos, a fi de gronxar-los davant el Senyor com a ofrena bressolada, i després seran per a vosaltres i per als vostres fills, com a porció perpètua, tal com ha manat el Senyor.” Moisès es va preocupar de buscar el boc del sacrifici pel pecat, però ja l’ha-vien cremat. Llavors, indignat contra Eleazar i Itamar, els dos fills que li quedaven a Aaron, digué: “Per què no heu menjat l’ofrena pel pecat al lloc sagrat? És una cosa molt sagrada que us havia estat donada per a treure la iniquitat de la congregació, per a fer expiació per ells davant el Senyor. Ja que la seva sang no ha estat intro-duïda al santuari, calia haver menjat la víctima sens falta en lloc sagrat, tal com us havia manat.” I Aaron respongué a Moisès: “Mira, avui ells han presentat la seva ofrena pel pecat i el seu holocaust davant el Senyor, i ja veus el que m’ha passat. Si avui hagués menjat l’ofrena del pecat, hauria estat agradable al Senyor?” Quan Moisès va sentir això, li va semblar correcte.
Levític 10:12-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després Moisès va dir a Aaron i als dos fills que li quedaven, Eleazar i Itamar: – Preneu la part reservada de l’ofrena de farina que el foc consumeix en honor del Senyor. Pasteu-la sense llevat i mengeu-la al costat de l’altar, perquè és cosa molt sagrada. L’heu de menjar en un lloc sagrat. Tu i els teus fills teniu dret sobre aquesta part de les ofrenes consumides pel foc en honor del Senyor. Aquesta és l’ordre que he rebut. »Pel que fa al pit presentat davant el Senyor i la cuixa reservada, mengeu-vos-ho en un lloc ritualment pur, vosaltres, els vostres fills i les vostres filles. És la porció que per dret us correspon dels sacrificis de comunió oferts pels israelites. Ells portaran la cuixa reservada i el pit que s’ha de presentar davant el Senyor amb les parts greixoses que han de ser consumides pel foc, perquè les oferiu davant el Senyor; aquelles dues parts seran per a vosaltres i per als vostres fills. És una prescripció perpètua, tal com el Senyor ha ordenat. Moisès volgué informar-se sobre el boc del sacrifici pel pecat i es va trobar que ja l’havien cremat. Llavors s’indignà contra Eleazar i Itamar, els fills que quedaven a Aaron, i els va dir: – Per què no heu menjat en un lloc sagrat la víctima del sacrifici pel pecat? És cosa molt sagrada, i el Senyor us l’ha donada perquè alliberéssiu de la culpa la comunitat i féssiu el ritu d’expiació a favor d’ells davant el Senyor. Ja que la sang de la víctima no és duta a l’interior del santuari, havíeu de menjar la víctima en un lloc sagrat, tal com jo havia ordenat. Aaron li va respondre: – Tingues en compte que han ofert el seu sacrifici pel pecat i el seu holocaust davant el Senyor, justament avui quan m’ha succeït a mi tot això que ja saps. ¿Com hauria pogut complaure el Senyor, si jo hagués menjat avui de la víctima oferta en sacrifici pel pecat? En sentir aquesta resposta, Moisès es va donar per satisfet.