Josuè 4:1-24

Comparteix

Josuè 4:1-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Quan tota la nació va acabar de pas-sar el Jordà, el Senyor digué a Josuè: “Escolliu-vos d’entre el poble dotze homes, un de cada tribu, i maneu-los això: Agafeu d’aquí, del mig del Jordà, del mateix lloc on els peus dels sacerdots s’han mantingut ferms, dotze pedres que us endureu amb vosaltres i les situareu en el lloc on heu de passar la nit.” Llavors Josuè va cridar els dotze homes que havia designat d’entre els fills d’Israel, un de cada tribu, i els digué: “Passeu al davant de l’Ar-ca del Senyor, el vostre Déu, al mig del Jordà, i que cadascun es carregui una pedra a l’espatlla, segons el nombre de les tribus dels fills d’Israel, a fi que això serveixi de senyal enmig de vosaltres. Quan, el dia de demà, us preguntin: ‘Què són aquestes pedres?’, els respondreu: És que les aigües del Jordà van ser separades davant de l’Ar-ca de l’Aliança del Senyor quan va pas-sar el Jordà. Així aquestes pedres servi-ran de memorial als fills d’Israel per sempre.” Així ho van fer els fills d’Israel, tal com els havia manat Josuè: van agafar dotze pedres del mig del Jordà (com el Senyor li havia indicat), segons el nom-bre de les tribus dels fills d’Israel, i se les van endur al campament, i allí les van instal·lar. A més, Josuè va erigir dotze pedres enmig del Jordà, al lloc on havien re-posat els peus dels sacerdots que por-taven l’Arca de l’aliança, i allà han estat fins al dia d’avui. Els sacerdots que portaven l’Arca es van quedar al mig del Jordà fins que s’hagué complert tot el que el Senyor havia manat a Josuè que ordenés de fer al poble, d’acord amb tot el que Moisès havia indicat a Josuè; i el poble s’afanyà a passar el riu. Així que tot el poble hagué passat, va passar també l’Arca del Senyor amb els sacerdots, davant del poble. Igualment els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès van passar armats al davant dels fills d’Is-rael, tal com els havia manat Moisès. Eren uns quaranta mil guerrers els que van passar davant del Senyor preparats per al combat, cap a l’estepa de Jericó. Aquell dia el Senyor va enaltir Josuè als ulls de tot Israel, i el van respectar tal com havien respectat Moisès tota la seva vida. Llavors el Senyor va parlar a Josuè així: “Ordena als portadors de l’Arca del Testimoni que pugin del Jordà.” Josuè va donar aquesta ordre als sacerdots: “Pugeu del Jordà.” I succeí que quan els sacerdots portadors de l’Arca de l’Aliança del Senyor van pujar d’enmig del Jordà, i van trepitjar la terra seca, les aigües van tornar al seu lloc i corregueren com anteriorment entre les seves ribes. Era el dia deu del primer mes quan el poble va pujar del Jordà, i van acampar a Guilgal, a l’extrem oriental de Jericó. Aquelles dotze pedres que havien tret del Jordà, Josuè les va erigir a Guilgal. I va dir als fill d’Israel: “Quan el dia de demà els vostres descendents facin als seus pares aquesta pregunta: ‘Què signifiquen aquestes pedres?’, instruireu els vostres fills i contes-tareu: ‘Israel va passar el Jordà a peu eixut.’ Perquè el Senyor, el vostre Déu, acaba d’eixugar les aigües davant vostre, fins que heu passat tots vosaltres, tal com ho va fer el Senyor al Mar Roig, quan el va eixugar davant nostre fins que tots vam passar. A fi que tots els pobles de la terra sàpiguen que la mà del Senyor és pode-rosa, i perquè reverencieu el Senyor, el vostre Déu, per sempre més.”

Josuè 4:1-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Quan tot el poble hagué acabat de travessar el Jordà, el Senyor digué a Josuè: – Escolliu dotze homes, un per cada tribu, i digueu-los que cada un tregui una pedra del llit del Jordà, del mateix indret on s’havien aturat els sacerdots, i se l’emporti al lloc on acampareu aquesta nit. Josuè va cridar els dotze israelites que havia escollit, un per cada tribu, i els digué: – Aneu davant l’arca del Senyor, el vostre Déu, al mig del Jordà, i carregueu-vos cada un una pedra, una per cada una de les tribus d’Israel, per fer-ne un monument. Quan el dia de demà els vostres fills us preguntin què signifiquen per a vosaltres aquestes pedres, els respondreu: “L’aigua del Jordà es va aturar davant l’arca de l’aliança del Senyor. Quan l’arca passava el riu, l’aigua s’aturà. Les dotze pedres en seran un memorial perpetu per al poble d’Israel.” Els homes designats van fer el que Josuè ordenava. Prengueren dotze pedres del mig del Jordà, una per cada tribu d’Israel, tal com el Senyor havia manat a Josuè, les van portar fins al lloc on havien de fer nit i les hi plantaren. Josuè va fer erigir també dotze pedres dintre el Jordà, en el mateix lloc on s’havien aturat els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança. Encara hi són el dia d’avui. Els sacerdots que portaven l’arca es van quedar al mig del Jordà fins que es complí del tot allò que el Senyor havia manat a Josuè de dir al poble. Així Josuè va seguir les recomanacions de Moisès. Mentrestant el poble s’afanyava a travessar el riu. Quan tot el poble acabà de travessar, passaren els sacerdots amb l’arca del Senyor i es posaren al davant de tots. Els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès es van situar armats a l’avantguarda dels israelites, tal com Moisès els havia ordenat. Foren quaranta mil els homes que van desfilar a la presència del Senyor cap a les planes de Jericó, a punt de combatre. Aquell dia el Senyor va fer gran Josuè als ulls de tot Israel, i sempre més el van respectar com havien respectat Moisès mentre va viure. El Senyor havia dit a Josuè: – Ordena als sacerdots que porten l’arca de l’aliança que surtin del Jordà. Josuè va donar l’ordre, i tan bon punt els sacerdots que duien l’arca van sortir del Jordà i trepitjaren la terra seca, les aigües del Jordà tornaren a córrer entre les ribes, igual que abans. El poble va pujar des del Jordà, el dia deu del mes primer, i va acampar a Guilgal, a l’est de Jericó. Allà Josuè va fer erigir les dotze pedres tretes del Jordà, i digué als israelites: – Quan, el dia de demà, els vostres fills us preguntin què signifiquen aquestes pedres, els ho explicareu així: “Israel va travessar el Jordà per terra eixuta. El Senyor, el vostre Déu, va eixugar davant vostre les aigües del riu fins que poguéreu passar, com en altre temps havia eixugat les del Mar Roig fins que nosaltres poguérem passar. El Senyor ho va fer així perquè tots els pobles de la terra sàpiguen com n’és, de poderosa, la seva mà i vosaltres reverencieu sempre el Senyor, el vostre Déu.”