JOSUÈ 4:1-24

Quan tota la nació va acabar de pas-sar el Jordà, el Senyor digué a Josuè: “Escolliu-vos d’entre el poble dotze homes, un de cada tribu, i maneu-los això: Agafeu d’aquí, del mig del Jordà, del mateix lloc on els peus dels sacerdots s’han mantingut ferms, dotze pedres que us endureu amb vosaltres i les situareu en el lloc on heu de passar la nit.” Llavors Josuè va cridar els dotze homes que havia designat d’entre els fills d’Israel, un de cada tribu, i els digué: “Passeu al davant de l’Ar-ca del Senyor, el vostre Déu, al mig del Jordà, i que cadascun es carregui una pedra a l’espatlla, segons el nombre de les tribus dels fills d’Israel, a fi que això serveixi de senyal enmig de vosaltres. Quan, el dia de demà, us preguntin: ‘Què són aquestes pedres?’, els respondreu: És que les aigües del Jordà van ser separades davant de l’Ar-ca de l’Aliança del Senyor quan va pas-sar el Jordà. Així aquestes pedres servi-ran de memorial als fills d’Israel per sempre.” Així ho van fer els fills d’Israel, tal com els havia manat Josuè: van agafar dotze pedres del mig del Jordà (com el Senyor li havia indicat), segons el nom-bre de les tribus dels fills d’Israel, i se les van endur al campament, i allí les van instal·lar. A més, Josuè va erigir dotze pedres enmig del Jordà, al lloc on havien re-posat els peus dels sacerdots que por-taven l’Arca de l’aliança, i allà han estat fins al dia d’avui. Els sacerdots que portaven l’Arca es van quedar al mig del Jordà fins que s’hagué complert tot el que el Senyor havia manat a Josuè que ordenés de fer al poble, d’acord amb tot el que Moisès havia indicat a Josuè; i el poble s’afanyà a passar el riu. Així que tot el poble hagué passat, va passar també l’Arca del Senyor amb els sacerdots, davant del poble. Igualment els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès van passar armats al davant dels fills d’Is-rael, tal com els havia manat Moisès. Eren uns quaranta mil guerrers els que van passar davant del Senyor preparats per al combat, cap a l’estepa de Jericó. Aquell dia el Senyor va enaltir Josuè als ulls de tot Israel, i el van respectar tal com havien respectat Moisès tota la seva vida. Llavors el Senyor va parlar a Josuè així: “Ordena als portadors de l’Arca del Testimoni que pugin del Jordà.” Josuè va donar aquesta ordre als sacerdots: “Pugeu del Jordà.” I succeí que quan els sacerdots portadors de l’Arca de l’Aliança del Senyor van pujar d’enmig del Jordà, i van trepitjar la terra seca, les aigües van tornar al seu lloc i corregueren com anteriorment entre les seves ribes. Era el dia deu del primer mes quan el poble va pujar del Jordà, i van acampar a Guilgal, a l’extrem oriental de Jericó. Aquelles dotze pedres que havien tret del Jordà, Josuè les va erigir a Guilgal. I va dir als fill d’Israel: “Quan el dia de demà els vostres descendents facin als seus pares aquesta pregunta: ‘Què signifiquen aquestes pedres?’, instruireu els vostres fills i contes-tareu: ‘Israel va passar el Jordà a peu eixut.’ Perquè el Senyor, el vostre Déu, acaba d’eixugar les aigües davant vostre, fins que heu passat tots vosaltres, tal com ho va fer el Senyor al Mar Roig, quan el va eixugar davant nostre fins que tots vam passar. A fi que tots els pobles de la terra sàpiguen que la mà del Senyor és pode-rosa, i perquè reverencieu el Senyor, el vostre Déu, per sempre més.”