Josuè 2:8-16
Josuè 2:8-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Encara no dormien els dos homes, que Rahab va pujar dalt al terrat i els digué: – Jo sé que el Senyor ha posat el país a les vostres mans, i tots estem esgarrifats: els habitants d’aquesta terra es fonen de por només de pensar en vosaltres. Hem sentit a dir que, temps enrere, quan sortíeu d’Egipte, el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig perquè hi poguéssiu passar i també que heu consagrat a l’extermini Sehon i Og, els dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà. Ho hem sabut i hem quedat descoratjats i sense esma per a resistir-vos, perquè el Senyor, el vostre Déu, és realment Déu dalt al cel i aquí baix a la terra. Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meva família amb la mateixa benevolència amb què jo us he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur que estalviareu el meu pare, la meva mare, els meus germans i germanes i tot el que tenen, i que no permetreu que ens matin. Els dos homes li van respondre: – Si no ens descobreixes, en responem amb la nostra pròpia vida. Quan el Senyor ens haurà donat aquest país, et tractarem lleialment i amb benevolència. Llavors Rahab els va fer baixar amb una corda per la finestra, ja que la casa on vivia estava adossada a la muralla. I els digué: – Aneu a la muntanya, que no us agafin els qui us persegueixen. Amagueu-vos-hi tres dies, fins que ells tornin; després us en podreu anar segurs.
Josuè 2:8-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
I abans que els homes anessin a dor-mir, ella va pujar dalt del terrat i els digué: “Jo sé que el Senyor us ha donat aquesta terra, i que el terror del vostre nom s’ha apoderat de nosaltres, i que tots els habitants d’aquesta regió estan espaordits a causa vostra. Perquè hem sentit contar com el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig quan sortíeu d’Egipte. També el que va fer als dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà, a Sehon i a Og, i que els heu exterminat. En sentir-ho el cor se’ns ha fos, i tothom s’ha quedat sense alè per causa vostra; perquè el Senyor, el vostre Déu, és Déu únic a dalt del cel i aquí baix a la terra. Ara, doncs, us prego que em jureu pel Senyor que, de la mateixa manera que jo us he tingut compassió, també vosaltres tindreu compassió per la meva casa paterna i em donareu una contra-senya de seguretat, i que respectareu la vida del meu pare i de la meva mare, i la dels meus germans amb tots els seus, deslliurant les nostres vides de la mort.” Els homes li van contestar: “La nos-tra vida respondrà de la vostra, sempre que no digueu res d’aquest afer a ningú. Quan arribi el moment que el Senyor ens doni el país, a tu et tractarem bon-dadosament i amb lleialtat.” Aleshores, ella els va fer baixar per la finestra amb una corda, ja que la casa on vivia era adossada a la muralla. I els digué: “Marxeu cap a la mun-tanya, perquè no us atrapin els qui us persegueixen, i quedeu-vos amagats allà tres dies, fins que els vostres perseguidors hagin tornat, i després podreu seguir el vostre camí.”