JOSUÈ 2:8-16

I abans que els homes anessin a dor-mir, ella va pujar dalt del terrat i els digué: “Jo sé que el Senyor us ha donat aquesta terra, i que el terror del vostre nom s’ha apoderat de nosaltres, i que tots els habitants d’aquesta regió estan espaordits a causa vostra. Perquè hem sentit contar com el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig quan sortíeu d’Egipte. També el que va fer als dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà, a Sehon i a Og, i que els heu exterminat. En sentir-ho el cor se’ns ha fos, i tothom s’ha quedat sense alè per causa vostra; perquè el Senyor, el vostre Déu, és Déu únic a dalt del cel i aquí baix a la terra. Ara, doncs, us prego que em jureu pel Senyor que, de la mateixa manera que jo us he tingut compassió, també vosaltres tindreu compassió per la meva casa paterna i em donareu una contra-senya de seguretat, i que respectareu la vida del meu pare i de la meva mare, i la dels meus germans amb tots els seus, deslliurant les nostres vides de la mort.” Els homes li van contestar: “La nos-tra vida respondrà de la vostra, sempre que no digueu res d’aquest afer a ningú. Quan arribi el moment que el Senyor ens doni el país, a tu et tractarem bon-dadosament i amb lleialtat.” Aleshores, ella els va fer baixar per la finestra amb una corda, ja que la casa on vivia era adossada a la muralla. I els digué: “Marxeu cap a la mun-tanya, perquè no us atrapin els qui us persegueixen, i quedeu-vos amagats allà tres dies, fins que els vostres perseguidors hagin tornat, i després podreu seguir el vostre camí.”