Josuè 2:2-21
Josuè 2:2-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Al rei de Jericó li va arribar aquesta denúncia: “Mira, aquesta nit uns homes dels fills d’Israel han entrar aquí amb el propòsit d’inspeccionar el país.” Llavors el rei de Jericó va fer que diguessin a Rahab: “Treu fora els homes que t’han vingut a veure i que s’han quedat a casa teva, perquè han vingut per inspeccionar tot el país.” La dona, però, ja havia agafat els dos homes i els havia amagat. Llavors res-pongué: “És veritat que van venir aquí aquells homes, però jo no sabia d’on eren. Quan començava a ser fosc, abans que tanquessin les portes de la ciutat, aquells homes van marxar i no sé pas on han anat. Perseguiu-los de pressa, que encara els atrapareu.” Però el cert era que ella els havia fet pujar al terrat i els havia amagat entre les garbes de lli que hi tenia apilades. Alguns homes van sortir a perseguir-los pel camí del Jordà, cap als guals, i un cop van ser fora els perseguidors es van tancar les portes de la ciutat. I abans que els homes anessin a dor-mir, ella va pujar dalt del terrat i els digué: “Jo sé que el Senyor us ha donat aquesta terra, i que el terror del vostre nom s’ha apoderat de nosaltres, i que tots els habitants d’aquesta regió estan espaordits a causa vostra. Perquè hem sentit contar com el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig quan sortíeu d’Egipte. També el que va fer als dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà, a Sehon i a Og, i que els heu exterminat. En sentir-ho el cor se’ns ha fos, i tothom s’ha quedat sense alè per causa vostra; perquè el Senyor, el vostre Déu, és Déu únic a dalt del cel i aquí baix a la terra. Ara, doncs, us prego que em jureu pel Senyor que, de la mateixa manera que jo us he tingut compassió, també vosaltres tindreu compassió per la meva casa paterna i em donareu una contra-senya de seguretat, i que respectareu la vida del meu pare i de la meva mare, i la dels meus germans amb tots els seus, deslliurant les nostres vides de la mort.” Els homes li van contestar: “La nos-tra vida respondrà de la vostra, sempre que no digueu res d’aquest afer a ningú. Quan arribi el moment que el Senyor ens doni el país, a tu et tractarem bon-dadosament i amb lleialtat.” Aleshores, ella els va fer baixar per la finestra amb una corda, ja que la casa on vivia era adossada a la muralla. I els digué: “Marxeu cap a la mun-tanya, perquè no us atrapin els qui us persegueixen, i quedeu-vos amagats allà tres dies, fins que els vostres perseguidors hagin tornat, i després podreu seguir el vostre camí.” Els homes li respongueren: “Nosaltres complirem el jurament que ens has exigit. Així que entrarem al país, lligaràs aquest cordó de fil escarlata a la finestra per on ens has baixat, i reuniràs a casa teva el pare, la mare i els germans, amb tota la teva família. En cas que algú sortís fora de les portes de casa teva, serà sota la seva responsabilitat, i nosaltres no hi tindrem cap culpa; però pel que fa a tot aquell que estigui amb tu dins de la casa, nos-altres en serem responsables, si algú li feia cap mal. Ara bé, si divulgues aquest afer nostre, quedarem lliures del jurament que ens has exigit.” Ella va contestar: “Estic d’acord amb les vostres condicions.” Després els acomiadà; i així que van ser fora, va lligar el cordó de fil escarlata a la fi-nestra.
Josuè 2:2-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Però algú va informar el rei de Jericó que aquella nit havien arribat espies israelites a explorar el país. De seguida ell envià guardes a dir a Rahab: – Dóna’ns els homes que han entrat a casa teva: són gent que ha vingut a explorar tot el país. Però la dona, que ja els havia amagat, va respondre: – És cert: se m’han presentat a casa dos homes, però no sabia d’on eren. Han sortit al capvespre, quan estaven a punt de tancar les portes de la ciutat, i no sé pas on deuen haver anat. Si us afanyeu a perseguir-los, encara els atrapareu. Ella, però, els havia fet pujar dalt al terrat i els havia amagat en uns munts de tija de lli que hi tenia. Els guardes els van perseguir pel camí del Jordà, cap als guals. Un cop els perseguidors van ser fora, les portes de la ciutat quedaren tancades. Encara no dormien els dos homes, que Rahab va pujar dalt al terrat i els digué: – Jo sé que el Senyor ha posat el país a les vostres mans, i tots estem esgarrifats: els habitants d’aquesta terra es fonen de por només de pensar en vosaltres. Hem sentit a dir que, temps enrere, quan sortíeu d’Egipte, el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig perquè hi poguéssiu passar i també que heu consagrat a l’extermini Sehon i Og, els dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà. Ho hem sabut i hem quedat descoratjats i sense esma per a resistir-vos, perquè el Senyor, el vostre Déu, és realment Déu dalt al cel i aquí baix a la terra. Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meva família amb la mateixa benevolència amb què jo us he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur que estalviareu el meu pare, la meva mare, els meus germans i germanes i tot el que tenen, i que no permetreu que ens matin. Els dos homes li van respondre: – Si no ens descobreixes, en responem amb la nostra pròpia vida. Quan el Senyor ens haurà donat aquest país, et tractarem lleialment i amb benevolència. Llavors Rahab els va fer baixar amb una corda per la finestra, ja que la casa on vivia estava adossada a la muralla. I els digué: – Aneu a la muntanya, que no us agafin els qui us persegueixen. Amagueu-vos-hi tres dies, fins que ells tornin; després us en podreu anar segurs. Els homes li van respondre: – Nosaltres mantindrem el jurament que ens demanes, però amb aquestes condicions: quan envairem el país, lliga aquest cordó escarlata a la finestra per on ens has fet baixar i reuneix aquí, a casa teva, el pare, la mare, els germans i tota la teva família. El qui surti fora de la porta de casa teva serà responsable de la seva mort; nosaltres no hi tindrem cap culpa. Però si algú ataca els qui seran amb tu a casa teva, nosaltres en serem responsables. Ara bé, si ens descobreixes, quedarem lliures del jurament que ens has demanat. Ella els respongué: – Quedem tal com heu dit. I es va acomiadar d’ells. Així que se n’hagueren anat, ella va deixar lligat el cordó escarlata a la finestra.