Al rei de Jericó li va arribar aquesta denúncia: “Mira, aquesta nit uns homes dels fills d’Israel han entrar aquí amb el propòsit d’inspeccionar el país.”
Llavors el rei de Jericó va fer que diguessin a Rahab: “Treu fora els homes que t’han vingut a veure i que s’han quedat a casa teva, perquè han vingut per inspeccionar tot el país.”
La dona, però, ja havia agafat els dos homes i els havia amagat. Llavors res-pongué: “És veritat que van venir aquí aquells homes, però jo no sabia d’on eren.
Quan començava a ser fosc, abans que tanquessin les portes de la ciutat, aquells homes van marxar i no sé pas on han anat. Perseguiu-los de pressa, que encara els atrapareu.”
Però el cert era que ella els havia fet pujar al terrat i els havia amagat entre les garbes de lli que hi tenia apilades.
Alguns homes van sortir a perseguir-los pel camí del Jordà, cap als guals, i un cop van ser fora els perseguidors es van tancar les portes de la ciutat.
I abans que els homes anessin a dor-mir, ella va pujar dalt del terrat
i els digué: “Jo sé que el Senyor us ha donat aquesta terra, i que el terror del vostre nom s’ha apoderat de nosaltres, i que tots els habitants d’aquesta regió estan espaordits a causa vostra.
Perquè hem sentit contar com el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig quan sortíeu d’Egipte. També el que va fer als dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà, a Sehon i a Og, i que els heu exterminat.
En sentir-ho el cor se’ns ha fos, i tothom s’ha quedat sense alè per causa vostra; perquè el Senyor, el vostre Déu, és Déu únic a dalt del cel i aquí baix a la terra.
Ara, doncs, us prego que em jureu pel Senyor que, de la mateixa manera que jo us he tingut compassió, també vosaltres tindreu compassió per la meva casa paterna i em donareu una contra-senya de seguretat,
i que respectareu la vida del meu pare i de la meva mare, i la dels meus germans amb tots els seus, deslliurant les nostres vides de la mort.”
Els homes li van contestar: “La nos-tra vida respondrà de la vostra, sempre que no digueu res d’aquest afer a ningú. Quan arribi el moment que el Senyor ens doni el país, a tu et tractarem bon-dadosament i amb lleialtat.”
Aleshores, ella els va fer baixar per la finestra amb una corda, ja que la casa on vivia era adossada a la muralla.
I els digué: “Marxeu cap a la mun-tanya, perquè no us atrapin els qui us persegueixen, i quedeu-vos amagats allà tres dies, fins que els vostres perseguidors hagin tornat, i després podreu seguir el vostre camí.”
Els homes li respongueren: “Nosaltres complirem el jurament que ens has exigit.
Així que entrarem al país, lligaràs aquest cordó de fil escarlata a la finestra per on ens has baixat, i reuniràs a casa teva el pare, la mare i els germans, amb tota la teva família.
En cas que algú sortís fora de les portes de casa teva, serà sota la seva responsabilitat, i nosaltres no hi tindrem cap culpa; però pel que fa a tot aquell que estigui amb tu dins de la casa, nos-altres en serem responsables, si algú li feia cap mal.
Ara bé, si divulgues aquest afer nostre, quedarem lliures del jurament que ens has exigit.”
Ella va contestar: “Estic d’acord amb les vostres condicions.” Després els acomiadà; i així que van ser fora, va lligar el cordó de fil escarlata a la fi-nestra.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
